Depois do silêncio (Després del silenci)

Teatre | Nous formats

informació obra


Direcció:
Christiane Jatahy
Sinopsi:

Amb aquesta peça sobre la resistència, la directora brasilera Christiane Jatahy, guanyadora aquest estiu del Lleó d’Or de la Biennal de Teatre de Venècia, tanca seva trilogia sobre la violència. Després de presentar fa un any la seva adaptació de Dogville de Von Trier, Jatahy analitza com s’entrellacen el racisme i el capitalisme. Des del tràfic d’esclaus fins a Bolsonaro. Basat en la premiada novel·la Torto Arado, les protagonistes femenines estan compromeses en una lluita contra l’ordre mundial i per una oportunitat de canvi. Història de la violència colonial no resolta, a Depois do silêncio Jatahy torna a barrejar dues formes d’art, el teatre i el cinema, per superposar realitat i ficció.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Depois do silêncio (Després del silenci)

14/11/2022

Diàleg de venjança

per Joana Jané Tarragó

Depois do silêncio
El Canal (Salt), 29 d'octubre 2022

Els efectes del colonialisme són encara ara vigents en les societats antigament colonitzades. Depois de silêncio ens exposa amb una claredat feroç les noves formes d’esclavatge que es pateixen avui en dia al Brasil. Pren per exemple el cas d’homicidi d’activistes en defensa dels drets a la terra per mà dels terratinents i els interessos estatals.

La posada en escena juga amb un efecte revelador entre la realitat del teatre i la ficció llunyana del cinema. La pantalla que ocupa l’escenari projecta a mida real escenes representades per aquelles persones que van presenciar el conflicte. El diàleg que s’estableix entre l’aquí i l’allà sembla que pugui transcendir en qualsevol moment. La interpretació de tres brasileres i un músic en directe interpel·len el públic de forma constant, i dona resposta a la necessitat d’explicar i difondre la injustícia social des de la visió de la mateixa població afectada.

L’obra mostra un respecte absolut cap a la terra i la seva gent, i també cap a la dimensió ancestral. La demanda constant de permís als ancestres per contar les seves històries et connecten amb la lògica racional i emocional del poble. Es tracta d’una interpretació orgànica que et fa entendre cada moment com a real.

Com a espectadora, he viscut des de la complexitat del no acabar d’entendre què està passant quan està passant. He passat per la desesperació de la incomprensió fins a la pell de gallina i la boca badada. El públic aplaudint durant deu minuts de rellotge. I les actrius mirant-te als ulls dient-te que aquest és un projecte de vida: fer (re)conèixer al món l’horror que ha provocat. És una venjança.

 Joana Jané Tarragó