Depois do silêncio (Després del silenci)

Teatre | Nous formats

informació obra


Direcció:
Christiane Jatahy
Sinopsi:

Amb aquesta peça sobre la resistència, la directora brasilera Christiane Jatahy, guanyadora aquest estiu del Lleó d’Or de la Biennal de Teatre de Venècia, tanca seva trilogia sobre la violència. Després de presentar fa un any la seva adaptació de Dogville de Von Trier, Jatahy analitza com s’entrellacen el racisme i el capitalisme. Des del tràfic d’esclaus fins a Bolsonaro. Basat en la premiada novel·la Torto Arado, les protagonistes femenines estan compromeses en una lluita contra l’ordre mundial i per una oportunitat de canvi. Història de la violència colonial no resolta, a Depois do silêncio Jatahy torna a barrejar dues formes d’art, el teatre i el cinema, per superposar realitat i ficció.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Depois do silêncio (Després del silenci)

14/11/2022

Entre tradicions, amor i comunitat també hi ha cruesa i injustícies

per Judith Paneque

Depois do silêncio
El Canal (Salt), 28 d'octubre 2022

Jatahy, de nou a l'espai El Canal de Salt, ens porta una nova onada de realitat amb la seva obra. Aquesta vegada ens transporta a Brasil, concretament, a Chapada Diamantina. No he vist una obra de Jatahy que no m'hagi inspirat i transportat a un univers de realitat, crítica i injustícies de la realitat del món on vivim.

Aquest cop, actors provinents d'una comunitat del nord-est de Bahia ens detallen des de la seva pròpia experiència tot el que han viscut i tota la criminalitat que pateixen encara avui dia a la zona. Ho fan amb la llengua pròpia, el portuguès, fet que fa la transmissió de la història més vivencial i real, mentre a les pantalles van apareixent els subtítols en català per anar seguint cada paraula que comuniquen.

El parlar en portuguès dels actors, les imatges que es van mostrant a la pantalla gravades a la comunitat i la força de les seves veus transmetent tradicions, ràbia, amor pels seus i desolació pels que han perdut pel camí; t'indueixen dins d'una obra plena de cruesa.

La música i els balls tampoc falten a la peça, també plenes de les arrels africanes dels esclaus que van enviar a Brasil. Expliquen i bateguen al so d'unes persones que no han deixat ni deixen que evolucionin, que els tenen amenaçats dia a dia, maltractats. Viuen callats per la societat i l'espectador se sent especial per conèixer la història d'aquestes persones. Es crea un vincle quan comparteixen i transmeten els seus valors. Presentant-nos a la seva família, el seu dia a dia, els seus problemes, sents que d'alguna manera, en donar-ho a conèixer, estan més a prop de canviar les coses a casa seva, reivindicant les injustícies per fer ressò i buscar solucions. Una obra que transporta i fa vibrar l'ànima!

Judith Paneque
@judith_ta