Aüc

Dansa

informació obra


Dramatúrgia:
Carla Rovira
Text:
Carla Rovira, Philippe Soldevila
Intèrprets:
Ariadna Peya, Clara Peya, Júlia Barceló, Olga Lladó, Maria Salarich
Coreografia:
Ariadna Peya
Direcció:
Clara Peya, Philippe Soldevila
Composició musical:
Clara Peya
Escenografia:
Sarah Bernardy
Vestuari:
Núria Llunell
Il·luminació:
Jordi Berch
So:
Josep Sánchez-Rico
Ajudantia de direcció:
Gràcia Camps
Producció:
Gràcia Camps
Sinopsi:

Aüc és allò que se sent entre les costures del silenci i la ràbia. És el crit o el lament silenciat en la nostra quotidianitat. És un lloc incòmode però necessari. Aquest espectacle parla sobre les violències sexuals, invisibilitzades per desconeixement, connivència o horror, que són diverses i molt més extenses del que volem imaginar. El públic està convidat a habitar aquest Aüc, en un acte revolucionari en el qual cinc intèrprets comparteixen les seves històries i experiències per tal que tot canviï i que la por s'esvaeixi.

Una psicòloga, una supervivent de violència sexual, una sociòloga, una ballarina, una música, una productora i una performer, totes feministes, s'asseuen al voltant d'una taula. Així comença un espectacle que s'allunya dels tòpics i que no parla només de violacions o assalts sexuals, sinó que va més enllà i posa l'accent en violències menys evidents però omnipresents. Música, dansa i text es barregen i trepitgen en una proposta on la poètica del moviment té un paper destacat i ajuda a tractar un assumpte especialment dur, mentre la música dibuixa en escena uns mapes emocionals compartits per la major part de les supervivents d'aquesta mena d'experiències.

Les Impuxibles, equip artístic format per la ballarina Ariadna Peya i la intèrpret i compositora Clara Peya, s'alien amb l'actriu i creadora Carla Rovira, autora de la peça Most of all, you’ve got to hide it from the chicks, una coproducció de FiraTàrrega 2015 i l'Antic Teatre per la qual va guanyar el premi FAD Sebastià Gasch a la Creació Emergent l'any 2016.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica Jove 2017

Crítica: Aüc

10/03/2018

Dolor i angoixa que han d'arribar a tothom

per Judit Martinez Gili

AÜC. El so de les esquerdes La Seca Espai Brossa, 8 de juliol de 2017 [caption id="attachment_1906" align="aligncenter" width="300"] Kiku Piñol[/caption]

Aüc, el crit de socors, d’excitació, és un recorregut des de l’angoixa de la dona per la violència sexual a la qual està sotmesa dia rere dia. Amb aquest espectacle es prova d’arribar al malestar més intern de l’espectador per destapar-li la crua veritat. Els protagonistes són actes reprovables, tan durs, es veuen coberts per un vel de tolerància i normalització per part de la societat. Sota la llum d’uns freds fluorescents, cada noia és diferent però juntes representen la dona en majúscules, de manera que a vegades són històries i en altres instants ànimes, trossos de realitat o simplement elles mateixes.

Com a espectacle té moments de totes menes pel que fa a disciplina i tonalitat: s’hi veu dansa, música i interpretació. El denominador comú, però, és la posició incòmoda en la qual el públic admira la funció. De fet, tant les coreografies contemporànies com les composicions musicals, que sempre primen l’expressivitat davant la bellesa estètica, són excel·lents i resplendeixen pel control que les domina. Tots els números, destinats a una perspectiva diferent dins l’horror de la violació, l’assetjament o abús a menors combinen a la perfecció amb cada detall de localització, llum a partir de focus agressius i mirades que comparteixen a l’escenari l’equip d’intèrprets.

Com a proposta és molt forta, de ben segur que arribarà lluny i se’n farà ressò per les xarxes de comunicació. Es valora l’honestedat amb la qual s’ha ideat cada moviment, el rerefons i la transformació que causa mentre el públic admira i empatitza. A partir del que s’ensenya a Aüc es pot sentir el fàstic, l’horror, la ferida incurable i la solidaritat. Efectivament, un espectacle com aquest no ha de ser agradable, ha de ser la prova per ajudar al públic a sentir-se incòmode en el context social que aprova certes actituds. El dolor que mostren és massa real i sincer per causar indiferència.

Judit Martínez Gili @CritCultural