Aüc és allò que se sent entre les costures del silenci i la ràbia. És el crit o el lament silenciat en la nostra quotidianitat. És un lloc incòmode però necessari. Aquest espectacle parla sobre les violències sexuals, invisibilitzades per desconeixement, connivència o horror, que són diverses i molt més extenses del que volem imaginar. El públic està convidat a habitar aquest Aüc, en un acte revolucionari en el qual cinc intèrprets comparteixen les seves històries i experiències per tal que tot canviï i que la por s'esvaeixi.
Una psicòloga, una supervivent de violència sexual, una sociòloga, una ballarina, una música, una productora i una performer, totes feministes, s'asseuen al voltant d'una taula. Així comença un espectacle que s'allunya dels tòpics i que no parla només de violacions o assalts sexuals, sinó que va més enllà i posa l'accent en violències menys evidents però omnipresents. Música, dansa i text es barregen i trepitgen en una proposta on la poètica del moviment té un paper destacat i ajuda a tractar un assumpte especialment dur, mentre la música dibuixa en escena uns mapes emocionals compartits per la major part de les supervivents d'aquesta mena d'experiències.
Les Impuxibles, equip artístic format per la ballarina Ariadna Peya i la intèrpret i compositora Clara Peya, s'alien amb l'actriu i creadora Carla Rovira, autora de la peça Most of all, you’ve got to hide it from the chicks, una coproducció de FiraTàrrega 2015 i l'Antic Teatre per la qual va guanyar el premi FAD Sebastià Gasch a la Creació Emergent l'any 2016.
Espectacle finalista al Premi de la Crítica Jove 2017
AÜC Fira Tàrrega 2017
En incomptables ocasions l’elecció del tema pot fer que una obra resulti interessant des del minut zero, i Les impuxibles, per a mi, han encertat en les seves dues últimes creacions. A Limbo (estrenada el 2015 però encara de gira) parlen d’identitat sexual i transgènere. A AÜC, amb la col·laboració en direcció de la Carla Rovira, es fiquen de ple, sense pèls a la llengua, en el terreny de la violència sexual. Un text que apunyala, incisiu, que escup veritats sense filtre, explícit, que fa pensar i convida a actuar.
A nivell estètic ambdós espectacles (Limbo i AÜC) tenen similituds pròpies d’un segell impuxible, començant per la forta presència d’un piano a escena. La Clara Peya enlluerna amb el seu absolut control de l’instrument. Una exquisida tècnica que combina a la perfecció amb la seva passió a l’hora de fer-ho sonar. El seu cos es torna una nota més, una part important de l’espectacle i mirall de l’emotivitat de la música.
L’Ariadna Peya no es queda enrere en la part que li pertoca. La força de les seves coreografies és enorme, amb moltíssima càrrega emocional i una tècnica implícita que no exerceix de protagonista.
Les demés intèrprets destaquen per la qualitat i, sobretot, versatilitat. Text i dansa es donen de la mà en una proposta realment dinàmica, amb contingut i gran força visual i auditiva. Sense cap mena de dubte és de visionat obligat. Teatre necessari.
Raúl Coluche @RaulColuche