Dopaland és una història entorn del desig i la seva relació amb la societat de consum que ens situa en un parc temàtic. En un espai de fantasia i obligada felicitat, de famílies que –almenys per un dia- necessiten aparcar penes, indignació i insurrecció per un mòdic preu.
Dos treballadors: la responsable de personal tracta d’animar a l’empleat. Almenys, això sembla… Perquè ha succeït una cosa greu. Molt greu. Tremenda. Una cosa totalment inadmissible.
Alguna cosa que ens mostrarà com, en un espai tancat aliè a la felicitat imperativa que els envolta, poden desencadenar-se emocions i pensaments que porten -gairebé simultàniament- a abraçar i qüestionar l’estranya i absurda lògica del sistema.
Dopaland
Sala Fènix
Dopaland és una història que tracta sobre el desig i la societat consumista. L'espectacle està situat en un parc temàtic infantil, en un espai ple de fantasia on tot ha de ser perfecte. Aquesta atracció temàtica està enfocada per a les famílies que, almenys per un dia, poden fugir de les penes i la indignació per un econòmic preu.
Dos treballadors es troben en una habitació: la responsable de personal que tracta d'animar a l'empleat (almenys, ho intenta...) a partir d'una situació que no es pot permetre en el món de fantasia. Han d'intentar trobar una solució. En la sala tancada i lluny de la fantasia i felicitat que els envolta, poden parlar i obrir les seves emocions i pensaments per abraçar i qüestionar l'estranya i absurda societat en què viuen.
Un espectacle cent per cent recomanable, on els riures estan assegurats i on et replantejaràs la teva realitat i posaràs en dubte la societat. Aquesta obra proposa buscar la pròpia felicitat, tot i les conseqüències. Entrar en el món màgic és molt senzill per l'ambient i l'escenografia. A més, els dos intèrprets tenen una dinàmica curiosa a l'hora de representar els seus personatges. L'expressivitat i la motivació per la feina, de la responsable de personal (Anna Castells) fa que l'empleat sobrepassat (Felipe Cabezas) sigui més conscient, les emocions dels personatges es contrasten entre si. La diferència entre ells porta a riures absurds i incòmodes i et deixa amb ganes de córrer a explicar la seva història.
Àlex Grande
@alex_gral_27