El Chinabum Remix

Teatre

informació obra


Autoria:
Lola Rosales, Berta Prieto
Intèrprets:
Lua Amat, Mariona Pagès, Gemma Oliveras, Berta Rabascall, Roser Dresaire
Direcció:
Berta Prieto, Lola Rosales
Sinopsi:

Un home tanca al lavabo del seu bar a tres noies que, incomunicades, busquen la manera de sortir. El que abans semblava el magatzem d’un bar xinès, s’acaba convertint en el seu refugi. Creuen que poden canviar el món però el món només vol vendre Yatekomos.

"A mi m'agradaria viure una vida més èpica, tenir experiències més extremes perquè sinó sempre tot és súper avorrit. Jo sempre he pensat que els bons artistes tenen traumes i que si no em passa res interessant seré una actriu mediocre. I jo no vull ser mediocre. Jo vull viure tant i tant i tant que quan sigui vella els meus nets flipin amb mi.

M'agradaria omplir estadis com la Rosalia i que la meva mare estigués orgullosa de mi. M'agradaria poder fer una festa pel meu aniversari i que vingués molta gent a dir-me lo especial que soc i lo molt que m'estimen perquè així sentiria que la meva vida te sentit, que és tot el contrari a ser mediocre." 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El Chinabum Remix

09/02/2023

La càmera oculta en un lavabo de bar

per Judit Martinez Gili

El chinabum remix
La Gleva, 2 de febrer de 2023

Després de l’atemptat a la Rambla de 2017, Lola Rosales i Berta Prieto van escriure el Chinabum, que es va representar a La Gleva el 2019 sota la direcció de Paula Ribó i amb música de Paula Jornet. Ara, per la celebració dels cinc anys de la sala, es torna a posar en escena, però aquesta vegada amb les dramaturgues com a directores, i quatre actrius noves per encarnar les noies de 18 anys que es queden tancades al lavabo d’un bar de propietaris xinesos, alienes al desastre de fora. No ha passat tant de temps, realment, però ha plogut tant que l’obra necessitava un canvi total de cara per convertir-se en El Chinabum remix.

Lúa Amat, Roser Dresaire, Mariona Pagès, Berta Rabascall i Gemma Oliveras es posen a la pell dels personatges de la història, i amb la seva joventut, però sobretot amb el seu caràcter doten d’energia i mirada renovada l’espectacle. La seva espontaneïtat natural reforça la màgia del text, que fa riure precisament per retratar una ingenuïtat desacomplexada. En conjunt amb la trama inversemblant, un espai buit per imaginar i la música mofant-se de la peça, veiem un primer espectacle que ha tingut la sort de ser tan poc pretensiós que ho petarà.

A través de monòlegs i d’escenes quotidianes dins i fora del lavabo del bar veiem joves en contradicció, sent elles mateixes entregades a fons, en un relat retrospectiu farcit de cabrioles de ninja amb l’eix temporal. El Chinabum remix juga a la hipèrbole de quan s’explica una anècdota, i combina l’evidència d’uns successos innegables amb el simbolisme absurd i passat de voltes de qui fa perquè vol i no per agradar, representar o satisfer ningú.

El dia que hi vaig anar jo, la platea estava plena de persones joves, que no van parar de riure amb cada situació exposada en un honest sentiment de representació amb càmera oculta. Que sigui un reflex d’una generació és dir molt, però que encanta molt més a joves que a més grans, això és evident.

Judit Martínez Gili
@CritCultural