Fitzroy - Quatre dones al límit

Teatre

informació obra


Direcció:
Sergi Belbel
Intèrprets:
Míriam Iscla, Sílvia Bel, Sara Espígul, Natalia Sánchez
Autoria:
Jordi Galceran
Escenografia:
Josep Iglesias, Max Glaenzel
Il·luminació:
Kiku Planas
Sinopsi:

Quatre escaladores estan a mitja ascensió del Fitzroy, una muntanya situada al camp de gel de la Patagònia sud, entre Argentina i Xile, una de les vies d’escalada més complicades del món i mai assolida per una cordada femenina. El mal temps les ha fet aturar i, mentre esperen que les condicions millorin, arrecerades en un sortint de la roca, sorgeixen problemes inesperats que les fan dubtar de si tirar endavant l’ascensió o rendir-se. Continuar significaria assumir riscos que no havien previst i que poden posar en perill les seves vides, rendir-se seria renunciar a la possibilitat d’assolir una fita que potser no podran repetir mai.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Fitzroy - Quatre dones al límit

02/06/2023

El cim portarà problemes

per Aina Zarapico

FitzRoy
Teatre Borràs, 8 de març de 2023

Ara mateix si tinguessis el temps i els diners per marxar a qualsevol lloc, on aniries? Va, que et deixo un segon per pensar-ho, bé, potser millor dos... Sí? Ja ho tens? Doncs deixa que et digui que és genial, no podries haver escollit millor destí!

La Cati Fernàndez (Míriam Iscla), la Laura Muntada (Natalia Sánchez), la Júlia Sunyer (Sara Espígul) i l’Anna Vall (Sílvia Bel) són quatre escaladores que s’han proposat pujar el Fitz Roy, una muntanya ubicada entre Xile i Argentina, a la zona de la Patagònia. Una de les més difícils i complicades d’escalar en tot el món entre els escaladors i escaladores. Un cop són a mig fer, el temps els va en contra i s’hauran d’esperar fins que la situació meteorològica millori, en aquest moment, serà quan començaran els problemes i hauran de decidir si arriben al cim o no.

Fitzroy és la nova comèdia de Jordi Galceran dirigida per Sergi Belbel. Una vegada més, ens presenten un espectacle del que no voldràs moure’t de la cadira; a l’escena catalana poc els falta per ser coneguts com el Duo Dinámico, Mortadelo y Filemón o Astérix y Obélix.

L’escenografia està molt ben trobada, realment d’inici a fi creus estar a la Patagònia, ja que allà plantada en mig de l’escena hi ha una paret d’una muntanya, com si s’hagués retallat un tall i si hagués col·locat. A més, de tot el material d’escalada que s’observa en tot moment entre les actrius, i repartit per la paret, de debò, per treure’s el barret.

La connexió entre les actrius és innegable, fan una feina molt bona. Iscla aconsegueix que el personatge et faci especial ràbia i que li arribis a tenir una peculiar mania. Espígul treballa perquè empatitzis amb la Júlia i sàpigues el que és lluitar per obtenir el que fa tant temps que desitja. Amb Sánchez no es pot evitar comentar el curro que s’ha fet en treballar a la perfecció el català que tenia (no oblidem que és madrilenya), esperem que no sigui l’última obra en català perquè mentiríem si diguéssim que no ens ha captivat. I Bell, porta al públic al riure fàcil amb una facilitat increïble.

Si és cert que quan comença l’obra, just al principi, la comencen amb la frase maleïda que es va escoltant al llarg de l’obra, però com que no saps ben bé de què va es fa una mica pesat. En aquest primer moment, jo l’hauria escurçat més; a la resta de vegades com que ja ets dins la trama es fa més amè. A part d’això, la resta de l’obra és adequada per totes aquelles persones qui tinguin ganes de riure, no és necessari ser un expert de l’escalada per anar-hi. 

Aina Zarapico
@ainazarapico @entreciutats