La casa sin Bernarda

Teatre

informació obra


Sinopsi:

Aquesta és la història sobre el tancament i l’opressió de cinc dones joves i sobre com cadascuna d’elles fa front a aquesta situació. Es tracta de cinc dones que s’enfronten a una guerra interna entre dues forces oposades que lluiten constantment: el seu costat instintiu reclama llibertat i el seu costat social troba subterfugis per poder habitar la norma. Totes reclamen la seva llibertat; quatre d’elles ho fan sense aixecar la veu i una, Adela, ho fa en una guerra cos a cos. Per ella no existeix cap subterfugi, només existeixen el seu instint i la força de la passió, que la fan impermeable a la norma. De fons, ressona l’abast dels llegats familiars i del parany forçosament explosiu que podem trobar en els règims opressors, fonamentalistes i patriarcals del món actual. La lluita d’aquestes dones per transformar la seva situació de tancament obre la possibilitat d’una existència plena de vida.

Espectacle en castellà

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La casa sin Bernarda

29/11/2022

El dol entre banyadors i ulleres de sol

per Aina Zarapico

La casa sin Bernarda

Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures, 13 de novembre de 2022

Imagines estar vuit anys tancada a casa perquè el teu pare ha mort? Un infern, oi? Entre les germanes Alba també hi ha discrepàncies davant d’aquest fet; algunes pensen que és el que toca, i altres maleeixen a la seva mare per aquesta genial idea de seguir els costums familiars.

Paula Errando decideix recuperar ‘La casa de Bernarda Alba’ escrita l’any 1936, i donar-li un punt d’actualitat a ‘La casa sin Bernarda’. En un sol espai i durant una hora i mitja les protagonistes han de conviure juntes i sense sortir d’escena en cap moment amb tot el que això comporta; discussions, crits, retrets, abraçades, petons i afectes.

En cap moment la directora s’ha desviat del text inicial, cosa que és d’admirar. Des de la segona part de l’acte juga amb la teva ment i dubtes de si la dramatúrgia ha estat adaptada o no als temps actuals. Les actrius passen de portar un vestit llarg i marró a anar amb banyador i ulleres de sol mentre ballen i canten cançons contemporànies. És fascinant com el vestuari canvia completament la teva perspectiva de veure i sentir les coses, ja que quan pensem en Lorca i la seva obra de teatre aquesta seria l’última representació que ens vindria al cap. Les germanes no poder sortir d’escena durant l’espectacle i és encisador com juguen amb l’espai que tenen i deixen escollir a l’espectador en tot moment cap on mirar; miris on miris sempre passen coses.

És important entrar al teatre amb la ment oberta, ja que potser no tothom està preparat per escoltar Lorca i veure’l representat amb peces de roba lleugera. Tot un encert.

Aina Zarapico
@ainazarapico