Veus de Txernòbil

informació obra



Autoria:
Intèrprets:
Adrià Girona/Pol Para , Andrea Pellejero, Momo Fabré, Reetta Moilanen, Rut Girona
Il·luminació:
Memé Boya
Dramatúrgia:
creació col·lectiva cia Potcuia
So:
Alex Polls
Vídeo:
Sofia Martori
Escenografia:
Eli Siles, Mariona Signes
Coreografia:
Maria Rovira
Companyia:
Crea Dance Copmpany
Sinopsi:

L’espectacle té el seu origen en la lectura del llibre La pregària de Txernòbil de Svetlana Aleksiévitx (Nobel de Literatura 2015) i del visionat del documental Les Àvies de Txernòbil.
A partir dels fets que l’escriptora ens relata en forma de monòlegs, d’una radicalitat literària colpidora, vàrem descobrir els testimonis directes de la tragèdia i amb elles una història humana silenciada que ens aboca a un abisme immens: la radioactivitat i les seves conseqüències. Més enllà de les tragèdies individuals i col·lectives, l’autora planteja com el desastre nuclear posa en dubte la nostra visió del món.
Davant d’aquest panorama tan sobredimensionat i sense referències escèniques del tema, el treball de creació ens ha obligat des del seu inici, a una implicació absoluta per part de tots els qui hem participat en el viatge dialèctic i vital, no només per cercar un codi d’interpretació sinó també en la construcció dels materials plàstics que hem generat des de l’imaginari compartit. Un imaginari que ens ha portat a concebre l’espai escènic com un arxiu-magatzem on els objectes que s’hi guarden.

Crítica: Veus de Txernòbil

26/09/2018

El que hi ha rere els relats oficials

per Raul Coluche
Veus de Txernòbil Espai Brossa, 20 de setembre de 2018

No està gens malament començar la temporada amb una proposta integrada per joves talents sortits de l’Institut del Teatre. La companyia Potcuia, sota la direcció de Joan Cusó, presenten Veus de Txernòbil, una creació col·lectiva basada en el llibre amb el mateix nom de Svetlana Aleksiévitx i el documental Àvies de Txernòbil.

El resultat és un projecte multidisciplinar on hi tenen cabuda teatre d’objectes, dansa, teatre físic, marionetes o audiovisuals. Tot al servei d’unes càpsules independents que, agrupades, conformen una visió general de la catàstrofe de Txernòbil, una tragèdia contemporània.

La cia. ha realitzat una feina d’investigació plena de sensibilitat i tècnica, atorgant un gran protagonisme a la poètica visual dels objectes i el moviment. L’objectiu era copsar de la manera més honesta possible les paraules d’un llibre que trenca tots els esquemes pel que fa al tractament de la història. Una praxis que fuig dels relats oficials i que s’interessa per l’experiència viscuda pels supervivents, les veus que van patir i encara pateixen les conseqüències d’aquell accident nuclear.

Un muntatge necessari que ajuda a entendre la història des d’un punt de vista absolutament humà.

Raúl Coluche @RaulColuche