L’espectacle té el seu origen en la lectura del llibre La pregària de Txernòbil de Svetlana Aleksiévitx (Nobel de Literatura 2015) i del visionat del documental Les Àvies de Txernòbil.
A partir dels fets que l’escriptora ens relata en forma de monòlegs, d’una radicalitat literària colpidora, vàrem descobrir els testimonis directes de la tragèdia i amb elles una història humana silenciada que ens aboca a un abisme immens: la radioactivitat i les seves conseqüències. Més enllà de les tragèdies individuals i col·lectives, l’autora planteja com el desastre nuclear posa en dubte la nostra visió del món.
Davant d’aquest panorama tan sobredimensionat i sense referències escèniques del tema, el treball de creació ens ha obligat des del seu inici, a una implicació absoluta per part de tots els qui hem participat en el viatge dialèctic i vital, no només per cercar un codi d’interpretació sinó també en la construcció dels materials plàstics que hem generat des de l’imaginari compartit. Un imaginari que ens ha portat a concebre l’espai escènic com un arxiu-magatzem on els objectes que s’hi guarden.
Veus de Txernòbil Espai Joan Brossa, 19 de setembre de 2018
Si d'alguna cosa ens sona el nom de Txernòbil és per l'accident que hi va haver l'any 1986 a la central nuclear d'aquesta localitat al nord d'Ucraïna, prop de la frontera amb Bielorússia. Fa temps que no se'n parla però les conseqüències d'aquell fet les segueixen patint milers de persones a dia d'avui.
La companyia Potcuia, sorgida a partir d'aquest espectacle, està formada per alumnes d'Interpretació Visual de l'Institut del teatre. Sota la direcció de Joan Cusó van crear de manera col·lectiva aquesta obra basada en el llibre La pregària de Txernòbil de Svetlana Aleksiévitx i el documental Les àvies de Txernòbil. Cinc són els intèrprets que fan viure objectes i titelles per explicar-nos aquesta tràgica història donant veu a una població a qui es vol silenciada.
És un espectacle molt visual ja que hi predominen les imatges, ja siguin corporals, amb objectes o audiovisuals, més que no pas el text. Així doncs, la narració avança a partir d'escenes no necessàriament enllaçades entre elles però sí amb el tema que ens ocupa. Cal destacar la cura amb la que està feta l'escenografia on tots els materials estan dissenyats per a l'ocasió i combinats amb la posada en escena ajuden a transmetre el contingut amb més força. El treball coreogràfic dels actors i les actrius hi és molt present. Ja des de bon començament ens mostraran la composició d'imatges de forma col·lectiva com a segell personal de la companyia.
Aquesta obra, que es podrà veure a l'Escenari Joan Brossa fins el 30 de setembre, ens apropa la vida quotidiana de les persones que encara viuen les conseqüències d'aquell lamentable accident i lluiten perquè se'ls reconegui que els mals que pateixen són seqüeles del desastre nuclear.
Joana Cortils