Elles #cosasdechicas
Teatre del Raval, 22 de febrer de 2020
Quan el taquiller d’una sala els va dir que “és una llàstima que no hi hagi espectacles d’humor femení en cartellera”, les integrants de la companyia La Melancòmica van decidir que havia arribat el moment de fer-hi alguna cosa. El que volien era crear un espectacle divertit, creat per dones i que parlés de les dones sense caure en els estereotips que tant sovint apareixen als espectacles d’aquest tipus. La premissa és senzilla: fer arribar, a través del riure i l’humor, un missatge feminista i crític. Així és com va néixer Elles #cosasdechicas, guanyadora del Premi Especial del Jurat a la 24a Mostra de Teatre de Barcelona, organitzada pel Teatre del Raval, sala que ara recupera l’espectacle, en una sessió golfa (22:30h), cada dissabte a la nit.
A escena, Mireia Casado (actriu i directora de la peça), Paula Joseph i Ivette Novell (que substituïa Agnès Jabbour per malaltia lleu) ens parlen amb humor de temes que normalment no es tracten als escenaris i, sobretot, de temes que no se solen veure en espectacles d’humor. El món de la comèdia acostuma a posar la figura de l’home al centre, en el paper de comediant, filtrant els gags des de punts de vista que es podrien considerar tradicionalment masculins. Elles, en canvi, decideix fer broma, sempre amb un rerefons de denúncia, de temes com la pressió estètica que pateixen les dones, la menstruació, les dificultats de pixar en un lavabo públic, el consentiment sexual, la depilació o l’orgasme clitorial.
Precisament, l’espectacle comença amb les tres actrius disfressades d’homes —tres tios bastant heterobàsics o cuñaos—, que es dediquen a passejar-se per la sala i a increpar el públic. A partir d’aquí, l’obra evoluciona en un gran nombre d’escenes de forma i temàtica diversa: des de gags del més pur estil Tricicle a cançons reivindicatives, passant per gags individuals d’stand-up comedy o un tuppersex protagonitzat per les princeses Disney. Tot plegat sostingut per la meravellosa energia de les tres intèrprets, que es posen el públic a la butxaca des del minut zero, fent-lo partícep de l’espectacle (i no sabreu fins a quin punt si no hi aneu!), i aconsegueixen que aplaudeixi al final de gairebé totes les escenes.
A més, la direcció de Mireia Casado és impecable. L’espectacle té un ritme trepidant i barreja escenes de tot tipus sense que mai no es perdi la sensació de continuïtat. Casado es capaç de fer encaixar estímuls molt diversos d’una manera energètica i fresca per acabar creant una peça contemporània i actual, tant pel que fa a la forma com pel que fa al contingut. En el fons, el que és clau és l’entrega i la sinceritat: la peça és de creació col·lectiva, i les actrius, a més d’haver fet recerca acadèmica i d’hemeroteca, basen els seus textos en experiències personals reals.
Al col·loqui postfunció que vam moderar el 22 de febrer, Mireia Casado expressava, de forma hiperbòlica, un desig poc habitual: “tant de bo arribi un dia que ja no calgui fer aquest espectacle”. Segurament, vist com està el pati (15 dones assassinades a Espanya en el que portem d’any), encara queda molt perquè arribi aquest dia. Per si de cas, però, correu al Raval. Agafeu els vostres amics, amigues i coneguts, perquè Elles és un pla perfecte per omplir la nit del dissabte!
Nil Martín @nilmartinlopez
Mar Panyella Bonet @katkurdt
