Isabel és una jove professora d’història d’una escola de Barcelona durant els anys del franquisme a Espanya i està profundament enamorada de Carmen, la professora de literatura. Sense voler però sense poder evitar-ho, neix una història d’amor entre elles dues que semblarà haver-se d’acabar quan la família de Carmen, de pensament fortament conservador, l’obliga a internar-se a un hospital de malalts psíquics per curar-se d’aquest amor per Isabel que no pot ser i que no està ben vist. Temps després, Carmen retorna a casa amb Isabel, deixant família, hospital i feina enrere, havent d’enfrontar-se ara a les seqüeles que els electro-shocks que ha estat rebent a l’hospital li estan causant. Isabel intentarà ajudar-la a sobreviure fins les últimes conseqüències.
Un projecte escènic de la Cicatriz
La peça és una producció de La Cicatriz i òpera prima d’Àfrica Alonso i Andrea Puig. Només s’utilitzen les dues mirades, la de les protagonistes i la de les autores, per parlar d’un context, i per mostrar les dificultats, encara vigents, que comporta ser diferent i estimar diferent dins la nostra societat. És una bombolla d’intimitat que acull a dins les dues actrius i també al públic, amb una proximitat i complicitat màximes.
La música original és una peça clau que, lluny de la pretensió d’acostar l’obra a un estil musical, en vol proposar un de diferent i propi, fent servir tan sols una guitarra i un violoncel per transmetre necessitats, dubtes i adéus de les personatges.
Primer treball teatral de la Cia. La Cicatriz, que explica la història de dues dones lesbianes durant la dictadura franquista
“Hem vist que el món no està preparat perquè nosaltres expliquem aquestes històries” Àfrica Alonso
Com si d’una tragèdia shakespeariana es tractés, el col·lectiu La Cicatriz s’estrena amb un musical que narra la història d’amor entre dues mestres que es van estimar durant la dictadura franquista i les posteriors conseqüències que van patir. Una història inèdita narrada en forma de musical que posa sobre la taula un dels tipus de violència estructural encara persistents avui en dia: aquella exercida cap a les dones que senten atracció cap a altres dones.
Àfrica Alonso i Júlia Jové es posen a la pell de l’Isabel i la Carmen, dues lesbianes que viuen en primera persona la repressió cap al seu col·lectiu imposada per l’Estat i l’Església durant la dictadura franquista. Arran de la pressió social i la por a possibles conseqüències, la família de la Carmen la obliga a sotmetre’s a un tractament per “curar-se de la homosexualitat” que li deixarà seqüeles irreversibles.
De la proposta de dramatúrgia d’Àfrica Alonso en resulta una obra molt dinàmica, plena de contrastos i girs de guió que aconsegueixen fer reviure al públic la història de l’Isabel i la Carmen de forma impactant. En la tria de les escenes, s’ha optat encertadament per ometre possibles tòpics i mostrar explícitament allò que encara a algú podria incomodar. Amb tot, s’hi afegeix el joc entre l’espanyol, idioma oficial, i el català, un encaix multilingüe que recorre text i cançons.
La història es desenvolupa en una escenografia que ens transporta als anys 60, amb els elements bàsics i necessaris que habiten perfectament en acord amb la il·luminació i el vestuari. La pissarra, com a element identificador de les escoles, funciona també com a càiron que anticipa els blocs de l’obra. Resulta també atractiva la proposta d’haver situat les dues intèrprets de música en directe en un espai central de l’escena, sent espectadores de l’obra i alhora sorores amb les companyes actrius.
Les cançons són l’eix fonamental de l’espectacle, acompanyades del so d’un violoncel i una guitarra acústica, de la mà d’Andrea Puig Doria i Laura Masferrer. Temes com “Si tu hi ets” o “Pez dorado” demostren el domini de la veu, les harmonies i la complicitat de les protagonistes, alhora que la capacitat per emocionar el públic a través de la música.
En definitiva, Una llum tímida, òpera prima d’Àfrica Alonso i Andrea Puig Doria, suposa l’adaptació necessària d’una història basada en fets reals i un primer pas cap a la memòria de les dones assassinades o deportades en motiu de la seva orientació sexual durant el franquisme. El treball creatiu, fet per un col·lectiu integrat per dones joves, feministes i activistes LBT, és de gran bellesa malgrat la duresa. La programació d’un espectacle com aquest concebut des d’una perspectiva de gènere és clau com a generador de noves narratives trencadores als escenaris d’aquest país.
