inFAUST

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Martí Salvat, Roser Tapias, Cristina Arenas
Autoria:
basada en l'obra de Goethe, basat en la novel·la d'Stehen King
Dramatúrgia:
Anna Maria Ricart
Adaptació:
Anna Maria Ricart
Direcció:
Marc Chornet Artells
Escenografia:
Laura Clos “Closca” , Sergi Corbera
Il·luminació:
David Bofarull
Vídeo:
Alfonso Ferri, OMEN
Composició musical:
Neus Pàmies, Michael Gore
Sinopsi:

Mefistòfil fa una aposta amb Déu i li diu que pot fer desviar l'ésser humà favorit de Déu (Faust) qui malda per aprendre tot el que pot. El diable s'apareix a Faust i fan un acord (signat amb sang). Mefistòfil farà qualsevol cosa que vulgui Faust en vida mentre que Faust el servirà a l'infern. En una de les seves aventures, Faust troba Margalida (també dita Gretchen) per la qual se sent atret i el diable fa que ella se n'enamori. Margalida queda embarassada i és empresonada, ja que ofega el seu fill. Faust intenta salvar-la amb l'ajuda del diable, però aquesta refusa l'ajuda de Mefistòfil, perquè prefereix morir penedida dels seus actes per rebre la gràcia de Déu.

Crítica: inFAUST

31/10/2018

Ens plou l'ànima

per Anna Molinet

InFaust Teatre Akadèmia, 20 d'octubre de 2018

[caption id="attachment_3238" align="aligncenter" width="355"]© Projecte Ingenu © Projecte Ingenu[/caption]

La companyia Projecte Ingenu ens presenta aquesta temporada al Teatre Akadèmia inFAUST, una adaptació de l'obra de Goethe.

La història ens parla d'un tema molt actual: la set insaciable. Aquesta necessitat de voler més, de voler-ho tot, sense importar-nos les conseqüències. També ens parla del desdoblament que vivim al món virtual, on tenim la sensació que podem ser diferents, una versió  millorada de nosaltres mateixos, un racó on ser lliures i actuar sense límits, aprofitant que en aquest espai virtual sembla desdibuixar-se la moral.

La història ha estat adaptada per Anna Maria Ricart de manera molt encertada, canviant diverses parts per fer-les més contemporànies i feministes. Evidenciar la violació, donar veu a la víctima, o afegir petites picades d'ullet per demostrar com sovint a la història s'ha culpabilitzat injustament a la dona són exemples del text que cal aplaudir molt fort. D'altra banda, Marc Chornet ha sabut enfocar molt bé aquesta dramatúrgia, per presentar-nos una obra diferent, amb moltes capes que generen alhora moltes preguntes. Es nota que creuen en el slow theater i, en paraules del propi Chornet, en "centrar-se en la creació artística, el joc i l'experimentació més que en el resultat final".

Es tracta d'una peça d'autèntica poesia visual, que juga amb els nostres sentits des del principi fins al final. Una obra treballada amb cura i detall on cada moviment està pensat, quadrat en una coreografia subtil. D'altra banda, l'escenografia (Laura Clos) i la il·luminació (Laura Clos i David Bofarull), així com el so, tenen una presència constant, formant part de la història i fent-nos endinsar també a nosaltres en aquesta.

En quan a la música, Neus Pàmies ens torna bojos amb la versió de la Margarida. Al llarg de l'obra la cançó pren un sentit diferent, generant-nos tendresa, fent-nos riure o provocant-nos esgarrifança segons l'escena i el color que les diferents veus prenen.

De nou Projecte Ingenu juga, experimenta i encerta amb una obra diferent que ens fa gaudir, patir i reflexionar a parts iguals.

Anna Molinet @Annafase_