Èdip

informació obra



Intèrprets:
Julio Manrique, Carles Martínez, Marc Rius, Marissa Jossa, Kao Chen Min, Miquel Gelabert , Clara de Ramon, Lita Claver "La Maña", Fernando Esteso
Escenografia:
Roger Orra
So:
Damien Bazin
Ajudant de direcció:
Marc Artigau
Producció:
Maite Pijuan, Marina Vilardell
Sinopsi:

Èdip regna a Tebes juntament amb la seva esposa Jocasta, la vídua de Lai, el rei mort. Quan la ciutat està colpejada per nombrosos mals, el poble demana ajuda al seu rei i ell els promet venjança. Des de Delfos, Creont porta una mala notícia: qui va matar Lai és el causant d’aquesta tragèdia i només el seu càstig pot salvar la ciutat. Quan el rei de Corint, Pòlib -el qual Èdip considera el seu pare- mor, arriba la veritat: Èdip és el causant dels problemes de Tebes, perquè sense saber-ho ha mort el seu propi pare, el rei Lai, i Jocasta, amb qui s’ha casat i amb qui ha tingut quatre fills, és també  la seva pròpia mare. Quan ella s’assabenta d’això es lleva la vida i el seu fill, davant el cadàver de la seva mare i esposa, s’arrenca els ulls desesperat i reclama el càstig que ell mateix va prometre al culpable, per així salvar Tebes.

Crítica: Èdip

01/05/2018

Entre les desgràcies les que fan més mal son les que parteixen de les pròpies decisions

per Quelot Martín

Èdip Teatre Romea, 14 d’abril de 2018

El Romea es vesteix de clàssic amb Èdip, l’arxifamosa tragèdia de Sòfocles. Ho fan tornant a apostar pel tàndem Broggi – Manrique tot i que aquest cop en una proposta menys trencadora a les que ens tenien acostumats i tirant del text d’un dels gegants de l’antiga Atenes.

A Èdip hi trobem un rei que no volia regnar, que s’ha guanyat la posició amb els seus propis mèrits derrotant la terrible esfinx, enemic que els propis deus havien anunciat que tan sols algú amb el do de la vidència podria derrotar. Èdip desafia els déus en un cant a la força i intel·ligència humana, potser una mirada al creixement d’una societat que mica en mica es posa dempeus per dependre de si mateixa, i acaba castigat abans de néixer per una broma macabra del destí. Però és realment l’atzar o potser un càstig dels deus per atrevir-se a utilitzar l’enginy enlloc de la pregària?

En aquesta ocasió ens trobem davant d’una representació que transmet el sentiment del classicisme grecoromà des de la verticalitat i estaticitat corporal d’una actuació molt narrativa. Una elecció adequada però que tal vegada fa que els temps es percebin molt lents especialment a la primera meitat de l’obra. L’escenografia, molt simplificada, no es troba a faltar degut al format de la actuació i es percep una boirina terrosa suspesa en l’aire que aporta una sensació mística a l’espectador. Tampoc el vestuari disposa de grans excentricitats, marcat únicament pel contrast temporal entre la vestimenta d’Èdip i la resta dels personatges, potser una al·lusió a la diferència que han mostrat quan ha calgut enfrontar els desafiaments a la seva societat.

Amb tot aquesta obra és, com algú em va dir abans de veure-la, una bona manera per passar la tarda. Potent, intensa, que enganxa tot i fer-se lenta a moments i un clàssic. No obstant es sent una mica curta pels noms propis que la acompanyen.

Quelot Martín @quelcom_