Homes, la comèdia musical

Musical

informació obra


Composició musical:
Marc Parrot
Direcció:
Carol López
Intèrprets:
Anna Barrachina, Agnès Busquets, Alba Florejachs, Mireia Portas, Glòria Sirvent
Escenografia:
José Novoa
Vestuari:
José Novoa
Il·luminació:
Mingo Albir
So:
Tomàs Pérez
Coreografia:
Vero Cendoya
Ajudantia de direcció:
Anna Llopart
Producció:
Focus i Misògines
Autoria:
Henrik Ibsen
Adaptació:
Marc Artigau
Sinopsi:

Què pensen els homes? Per què no saben què volen les dones? I per què resulta tan complicat entendre’ls?

Homes, la comèdia musical reflexiona sobre la masculinitat i la relació entre homes i dones, a partir de relats curts i brillants basats en situacions quotidianes. La comèdia més fresca i original de les T de Teatre torna a Barcelona renovada i en format de musical!

Crítica: Homes, la comèdia musical

25/03/2017

Estereotips desgastats

per Clara M. Clavell
Homes
Teatre Condal, 1 de març de 2017 
[caption id="attachment_403" align="alignleft" width="411"] David Ruano ®[/caption]  Sergi Belbel torna a portar el musical Homes a la ciutat Comtal després de 13 anys. Si el 1994 ho va fer amb la companyia T de Teatre ara compta amb Anna Barrachina, Agnès Busquets, Mireia Portas, Alba Florejachs i Glòria Sirvent. Totes elles, vestides de blanc i negre, fan d’homes i de dones i tot i anar amb uns descomunals talons no es trepitgen ja que el protagonisme queda repartit en tot moment. Sobretot hi trobem un perfil d’home barroer, el "matxo ibèric" que es repeteix en reiterades ocasions des de situacions quotidianes de parella fins a cites a cegues. La interacció amb el públic hi és present durant l’espectacle i accentua l'aire desenfadat que persegueix el musical des d'abans d'alçar el teló. També hi trobem un repertori variat de cançons, fruit de Marc Parrot, cantat en directe per totes cinc. Temes amb to de crítica i reivindicació cap a la figura de la dona que que van des del pop, rap fins al cabaret. Aquest aconseguit gràcies a la perfecta il·luminació i la justa i necessària escenografia que fan destacar, encara més, la presència de les actrius a l'immens escenari. I el pal de paller de l'espectacle és l'humor, a vegades poc aprofundit, que se'ns presenta, al llarg de 90 minuts, en una sèrie d’esquetxos de tot tipus de situacions on elles fan tan d'ells com d'elles. Que l’obra seria una reivindicació del paper de la dona dins d’una societat patriarcal ho tenia bastant assumit abans d’entrar al Teatre Condal però, potser precisament per això, caldria sortir dels gags típics que ha generat aquesta “guerra de sexes” i capgirar el plantejament, que tan coneixem i reivindiquem, per poder sorprendre al públic. Clara M. Clavell