Homes, la comèdia musical

Musical

informació obra


Composició musical:
Marc Parrot
Direcció:
Carol López
Intèrprets:
Anna Barrachina, Agnès Busquets, Alba Florejachs, Mireia Portas, Glòria Sirvent
Escenografia:
José Novoa
Vestuari:
José Novoa
Il·luminació:
Mingo Albir
So:
Tomàs Pérez
Coreografia:
Vero Cendoya
Ajudantia de direcció:
Anna Llopart
Producció:
Focus i Misògines
Autoria:
Henrik Ibsen
Adaptació:
Marc Artigau
Sinopsi:

Què pensen els homes? Per què no saben què volen les dones? I per què resulta tan complicat entendre’ls?

Homes, la comèdia musical reflexiona sobre la masculinitat i la relació entre homes i dones, a partir de relats curts i brillants basats en situacions quotidianes. La comèdia més fresca i original de les T de Teatre torna a Barcelona renovada i en format de musical!

Crítica: Homes, la comèdia musical

07/04/2017

T de Teatre massa aigualit

per Cèlia Ventura
Homes, la comèdia musical Teatre Condal, 11 de març de 2017 c91d6e91-80b5-476a-ae52-b78583f41600_265971_CUSTOM  Qualsevol que hagi vist T de Teatre en directe o algun dels seus vídeos penjats a Youtube i després hagi vist el musical del Teatre Condal amb el títol “Homes” sabrà que aquest, inspirat en l’original de T de Teatre del 1994, no li arriba a la sola de la sabata. Aquesta nova adaptació tenia dues oportunitats al seu abast. O bé seguir al peu de la lletra els sketch ja històrics, o bé aprofitar que la guerra de sexes ha donat tres voltes des del 1994 per oferir un nou punt de vista. El problema de l’obra és que no fa cap de les dues coses. Es queda a mig camí. Les quatre actrius: Anna Barrachina, Agnès Busquets, Alba Florejachs, Mireia Portas i Glòria Sirvent fan una bona feina amb el guió que hi ha i aconsegueixen el riure fàcil del públic. Tot i que interpreten bé els diferents personatges, els números musicals i creen certa complicitat entre elles i el públic, en alguns moments l’escenari se’ls fa gran. Les dimensions i profunditat del Teatre Condal necessiten una gran escenografia o una presència descomunal i en nombrosos casos aquest no és cap dels dos casos. És bàsicament quan tenen el teló baixat o el decorat final posat que realment es mengen l’escenari. L’obra recupera algun sketch de l’original com el famós “Ramon!” i estrena peces divertides com les cites cegues, tot acompanyat de cançons cantades en directe que tenen el seu punt; però globalment no acaba de despuntar. En el fons el problema del guió és que no té una direcció clara. A l’inici sembla que sigui una crítica als homes, després passa a les dones i acaba amb un popurri on l’intent d’apoderament de la dona queda una mica fora de lloc. Es fan servir estereotips per fer riure, però per després criticar-los es cau de nou en aquests, i es fa impossible entendre si, al cap i a la fi, l’obra pretén riure dels estereotips o enfrontar-s’hi.