El despertar de la primavera

informació obra



Coreografia:
Ariadna Peya, Amalia Fernández
Adaptació:
David Pintó, Daniel Veronese
Autor:
Steven Sater
Escenografia:
Jordi Bulbena
Vestuari:
Jordi Bulbena
Composició musical:
Duncan Sheik
Intèrprets:
Elisabet Molet/ Berta Butinyà, Laura Daza/ Clara Altarriba, Jana Gómez/ Valèria Sorolla, Clara Solé/ Clara Moraleda, Mireia Coma, Clara Gispert/ Carme Milán/ Candela Díaz, Marc Flynn/ Víctor Gómez, Eloi Gómez, Dídac Flores/Guido Balzaretti/ Pablo Capuz, Marc Udina/ Adrià Andreu, Roc Bernadí/ Marc Udina, Àlex Sanz/ Raimon Ferrer, Bittor Fernández/ Pol Roselló, Roser Batalla/ Rosa Vila, Mingo Ràfols/ Isaac Alcayde
Músics:
Xavi Viader, Berenguer Aina/ Marc Buch, Emiliano Roca/ Stéfano Pompilio, Gustavo Llull/ Gerard Alonso, Marta Salas, Nacho López , Glòria Casanovas
Il·luminació:
Dani Gener
Ajudant de direcció:
Eva Serrasolses
Sinopsi:

Spring Awakening és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió. Melchior és un jove intel·ligent i astut que, gràcies als llibres, ha après diversos aspectes sobre la sexualitat humana que la societat s’obstina a amagar i ratllar de tabú. Ell és el confessor del seu amic i company de classe Moritz, que li explica que se sent torturat davant els somnis eròtics que acompanyen les seves nits. D’altra banda, la dolça Wendla que fracassa en l’intent que la seva mare li expliqui com s’engendren els nadons, es retroba amb Melchior i entre ells sorgeix alguna cosa especial.

El musical ha aconseguit commoure espectadors d’arreu del món des de la seva estrena l’any 2006 a l’Off Broadway de Nova York. Considerada una peça de culte, ha tingut diverses produccions internacionals, i s’ha estrenat en escenaris de Nova York (Broadway), Londres (West End), Viena, Buenos Aires, diverses gires pels Estat Units i pel Regne Unit… i ara, Barcelona. La producció original de Broadway l’any 2006, va guanyar 8 premis Tony i 4 premis Drama Desk.

L’espectacle, que conté 19 números musicals, estarà dirigit per Marc Vilavella (Homes Foscos, Mar i Cel, la Barni Teatre), la coreografia serà d’Ariadna Peya (Cia. Les Impuxibles, Grease, elmusical), la direcció musical de Gustavo Llull (Poe de Dagoll Dagom, Operación Triunfo) i la traducció catalana de David Pintó( Mares i filles i Homes foscos). Jordi Bulbena (Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, Comediants) crearà l’escenografia i el vestuari.

Premi de la Crítica 2016 en la categoria teatre per a joves

Premi de la Crítica 2016 a la categoria atista reveleació als membres de la companyia jove

Finalista en la categoria de musical. Premis de la Crítica 2016

Crítica: El despertar de la primavera

18/04/2018

Explosió al Victòria

per Quelot Martín

El despertar de la primavera Teatre Victòria, 10 d'abril de 2018

Durant aquest mes al Teatre Victòria podrem tornar a gaudir de El Despertar de la Primavera. Un musical que apunta al jovent i explora les dificultats de madurar i desenvolupar un pensament independent en una societat que ja ha decidit i escrit en pedra tot allò que és correcte i moral.

Una història de joves que es van descobrint a si mateixos i van desgranant i comprenent el sentit de tot allò que els envolta i els han dit que ha de ser. En tenir-ne alguna cosa a dir es troben amb el mur de l’adult que porta la seva veritat per davant, inflexible en la certesa d’haver viscut més i per tant saber. Asfixiats per un entorn que de vegades sembla que ja ha decidit per ells qui han de ser i fins i tot el que seran capaços d’acomplir, no trobaran més solució que rebel·lar-se i potser acabar enterrats o desterrats per no complir amb les expectatives o pel gran crim que és cometre un error. La innocència destruïda de la manera més traumàtica per les restringents cadenes d’una moralitat que es va quedant desfasada i que possiblement son les mateixes que, en el seu moment, també van trencar els adults que ara les imposen.

No voldria deixar de banda la contrapart del tema principal de l’obra, l’adult. Mentre els joves estan “al despertar” hi trobem uns adults estàtics i hermètics, incapaços d’escoltar o dialogar, incapaços de cedir, incapaços d’admetre error i encara menys responsabilitat. La crítica que li podríem trobar al text es potser que al situar-se a l’Alemanya del segle XIX hi ha situacions que ens faran sentir una mica dissociats del que hi succeeix simplement perquè ens semblen inconcebibles avui en dia. Almenys al lloc on vivim.

Tots els intèrprets bateguen junts sobre l’escenari amb una força que arriba i se’ns endú. Despertant idees i sentits un per un o tots alhora i transmetent la passió que estan descobrint. Ho fan a més amb una qualitat musical contundent, resulta inevitable no sortir taral·lejant una o altra peça. També a destacar els instruments, que han decidit situar al fons de l’escenari i a la vista de tothom sense que això interfereixi en cap moment ni pertorbi el desenvolupament de la historia. Una interpretació de persones on l’escenografia és secundaria i es transforma amb poc més que el moviment de quatre cubs i s’acompanya d’una il·luminació que tot i ser senzilla va jugant amb els contrastos. Escenografia que a més evoca al bosc, potser un reflex de la societat on la primavera hi fa sorgir nous brots amb força.

Quelot Martín @quelcom_