El despertar de la primavera

Musical

informació obra


Coreografia:
Ariadna Peya, Amalia Fernández
Adaptació:
David Pintó, Daniel Veronese
Autoria:
Steven Sater
Escenografia:
Jordi Bulbena
Vestuari:
Jordi Bulbena
Composició musical:
Duncan Sheik
Intèrprets:
Elisabet Molet/ Berta Butinyà, Laura Daza/ Clara Altarriba, Jana Gómez/ Valèria Sorolla, Clara Solé/ Clara Moraleda, Mireia Coma, Clara Gispert/ Carme Milán/ Candela Díaz, Marc Flynn/ Víctor Gómez, Eloi Gómez, Dídac Flores/Guido Balzaretti/ Pablo Capuz, Marc Udina/ Adrià Andreu, Roc Bernadí/ Marc Udina, Àlex Sanz/ Raimon Ferrer, Bittor Fernández/ Pol Roselló, Roser Batalla/ Rosa Vila, Mingo Ràfols/ Isaac Alcayde
Interpretació musical:
Xavi Viader, Berenguer Aina/ Marc Buch, Emiliano Roca/ Stéfano Pompilio, Gustavo Llull/ Gerard Alonso, Marta Salas, Nacho López , Glòria Casanovas
Il·luminació:
Dani Gener
Ajudantia de direcció:
Eva Serrasolses
Sinopsi:

Spring Awakening és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió. Melchior és un jove intel·ligent i astut que, gràcies als llibres, ha après diversos aspectes sobre la sexualitat humana que la societat s’obstina a amagar i ratllar de tabú. Ell és el confessor del seu amic i company de classe Moritz, que li explica que se sent torturat davant els somnis eròtics que acompanyen les seves nits. D’altra banda, la dolça Wendla que fracassa en l’intent que la seva mare li expliqui com s’engendren els nadons, es retroba amb Melchior i entre ells sorgeix alguna cosa especial.

El musical ha aconseguit commoure espectadors d’arreu del món des de la seva estrena l’any 2006 a l’Off Broadway de Nova York. Considerada una peça de culte, ha tingut diverses produccions internacionals, i s’ha estrenat en escenaris de Nova York (Broadway), Londres (West End), Viena, Buenos Aires, diverses gires pels Estat Units i pel Regne Unit… i ara, Barcelona. La producció original de Broadway l’any 2006, va guanyar 8 premis Tony i 4 premis Drama Desk.

L’espectacle, que conté 19 números musicals, estarà dirigit per Marc Vilavella (Homes Foscos, Mar i Cel, la Barni Teatre), la coreografia serà d’Ariadna Peya (Cia. Les Impuxibles, Grease, elmusical), la direcció musical de Gustavo Llull (Poe de Dagoll Dagom, Operación Triunfo) i la traducció catalana de David Pintó( Mares i filles i Homes foscos). Jordi Bulbena (Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, Comediants) crearà l’escenografia i el vestuari.

Premi de la Crítica 2016 en la categoria teatre per a joves

Premi de la Crítica 2016 a la categoria atista reveleació als membres de la companyia jove

Finalista en la categoria de musical. Premis de la Crítica 2016

Crítica: El despertar de la primavera

18/04/2018

L'impuls de viure

per Gerard Gil

El despertar de la primavera Teatre Victòria, 10 d'abril de 2018

Quan encara no has complert vint anys i et disposes a veure una obra en la qual la transformació personal o la voluntat de ser adult són protagonistes, t'arrisques a que t'acabi removent sentiments, emocions i idees. I això és el que passa amb El despertar de la primavera, una obra que va ser escrita per Frank Wedekind a finals del segle XIX i que va agafar una nova dimensió amb la versió musical de Broadway, que és la que podem veure fins al 29 d'abril al Teatre Victòria. I que, com a mínim, us farà remoure.

L'obra, d'una vigència espectacular, narra allò que aquella frase popular diu: la primavera la sang altera. I és que totes les persones passem per etapes a la vida, com les estacions de l'any, i l'adolescència és aquella on apareixen els sentiments que han estat desapareguts, les sensacions noves, l'energia, el fet de sentir, la capacitat crítica, la rebel·lia, la voluntat de seguir els somnis, el fet de descobrir-se (o no) i, sobretot, l'impuls per seguir quan coneixes que la vida no és sempre com els pares i mares t'havien dit. I això és el que veiem en aquesta història, coses en les quals ens podem sentir identificats/ades les haguem passat fa cinquanta, vint, deu o dos anys.

En concret, l'adaptació que encara podeu veure al Victòria és, principalment, una explosió de joventut necessària en el teatre (i a la vida). La companyia, que es manté de la temporada passada al Gaudí, transmet una energia difícil de mantenir durant les dues hores llargues que dura l'obra. Tot i ser una obra coral, la veu cantant (mai millor dit) la porten dos actors i una actriu que estan molt entregats de principi a fi però que, com sempre, tenen escenes més prometedores que altres. La naturalitat amb la qual s'expressen la majoria dels i les integrants de la producció és un punt interessant a tenir en compte per experimentar cap a on hauria d'anar el gènere musical a casa nostra, molt obsessionat en mostrar, en excés, que els actors i les actrius estan sentint moltes coses. Per altra banda, una cosa que em va encantar, sincerament, pocs cops ho fa, és la il·luminació, arriscada, de l'espectacle perquè fa entrar de ple al públic en els moments claus de la història. Per últim, sense entrar en l'espòiler, l'obra no seria la mateixa sense el final, que marca l'actualització necessària per recordar-nos que els clàssics ho són perquè parlen de veritats universals.

En definitiva, el més important que us puc dir és que hi aneu, potser no us agrada, la trobeu naïf o us sembla irreal, però hi ha molta cosa de veritat, tot i ser un musical. Us ho diu algú de 19 anys. Algú que vol descobrir el món. Com ells i elles. Com tots i totes. Algú que sent l'impuls de viure.

Gerard Gil @_gerardgil