Kingdom

informació obra



Autor:
Ferran Dordal
Escenografia:
Silvia Delagneau, Àlex Serrano
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Cube.bz
Vídeo:
Vicenç Viaplana, David Muñiz
Composició musical:
Nico Roig
Intèrprets:
Diego Anido, Pablo Rosal, Wang Ping-Hsiang, David Muñiz, Nico Roig
Sinopsi:

L'Agrupación Señor Serrano és una de les companyies més estimulants i radicalment originals de l'escena actual. D'aquí que hagin guanyat guardons com el Lleó de Plata de la Biennal de Venècia del 2015 o un Premi Ciutat de Barcelona l'any 2016. En el seu llenguatge escènic fan servir la tecnologia, tant en la seva versió més sofisticada com en la més artesanal. Combinen el vídeo, la performance, les maquetes i la música en directe, elements amb els quals creen microuniversos en cada nou espectacle. I, de fons, sempre transmeten un missatge inconformista, com el que batega a Kingdom. En aquest espectacle, l'Agrupación Señor Serrano barreja amb esperit irreverent plàtans, King Kong, consum, coreografies virils, publicitat, punk-rock, supermercats, creixement, descontrol, expansió, multinacionals, escassetat de recursos, cops d’estat, zoofília, trap i machotes morrejant-se en una festa sense fi.

Si ja coneixeu el món excepcional d’aquest col·lectiu de creadors, pareu atenció, perquè aquí trobareu una versió corregida i augmentada del seu llenguatge marca de la casa que ja ha mostrat la seva força al Grec en els seus tres espectacles anteriors Brickman Brando Bubble Boom (Grec 2013), A House in Asia (Grec 2014) o Birdie (Grec 2016).

Vicenç Viaplana i David Muñiz premi a Eines digitals dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Kingdom

20/02/2019

Fabià Puigserver o l'agitació dels plàtans

per Martí Rossell Pelfort

Kingdom Teatre Lliure, 16 de gener de 2019

Dissabte 16 les Agitadores Lliures van celebrar la seva 2a jornada. Constava d'una visita al Teatre Lliure de Montjuic, una sessió de micro obert, la funció de Kingdom i una post funció per parlar de l’humor.

A les cinc en punt va començar la visita amb cinc persones i sis agitadores lliures (si no recordo malament). Al ser pocs (segurament degut a la manifestació) vam recórrer tot el teatre de cap a peus. De la pinta al magatzem passant pels camerinos, les sales d’assaig i un llarg etcètera. Vam conèixer la història del Lliure a mans d’una dona molt coneixedora de l’espai i de la importància de Fabià Puigserver. Després les Agitadores van convidar a la reflexió tot llegint una bona colla d’acudits ofensius que van fer repensar els límits de l’humor. I començava Kingdom.

Va ser la meva primera experiència amb l’Agrupación Señor Serrano després d’haver-ne sentit a parlar molt. Tot i esperar-me un espectacle molt sorprenent em van sorprendre encara més. Els Señor Serrano tenen una altra manera d’entendre el teatre. A nivell tècnic dominen la situació a la perfecció i controlen tècniques molt poc utilitzades. Retraten la societat consumista i capitalista després de dir, amb molta ironia: estamos bien, estamos bien, estamos bien. El bombardeig visual i conceptual d’imatges passa per davant teu i et fa reflexionar amb metàfores constants. No t’agrada tot. No et convenç tot. No et fa reflexionar tot. Però tot et sorprèn i et fa entrar en un més-difícil-encara d’acció. Surts de la sala remogut i molt diferent. Ja n’hi ha prou amb això, no?

No vaig poder acabar la jornada perquè a les nou havíem de ser a la Biblioteca de Catalunya, però vaig sortir ben agitat.

Si Fabià Puigserver tornés a viure...menjaria plàtans amb les Agitadores?

Martí Rossell @MartiRosPel