Kingdom

informació obra



Autor:
Ferran Dordal
Escenografia:
Silvia Delagneau, Àlex Serrano
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Cube.bz
Vídeo:
Vicenç Viaplana, David Muñiz
Composició musical:
Nico Roig
Intèrprets:
Diego Anido, Pablo Rosal, Wang Ping-Hsiang, David Muñiz, Nico Roig
Sinopsi:

L'Agrupación Señor Serrano és una de les companyies més estimulants i radicalment originals de l'escena actual. D'aquí que hagin guanyat guardons com el Lleó de Plata de la Biennal de Venècia del 2015 o un Premi Ciutat de Barcelona l'any 2016. En el seu llenguatge escènic fan servir la tecnologia, tant en la seva versió més sofisticada com en la més artesanal. Combinen el vídeo, la performance, les maquetes i la música en directe, elements amb els quals creen microuniversos en cada nou espectacle. I, de fons, sempre transmeten un missatge inconformista, com el que batega a Kingdom. En aquest espectacle, l'Agrupación Señor Serrano barreja amb esperit irreverent plàtans, King Kong, consum, coreografies virils, publicitat, punk-rock, supermercats, creixement, descontrol, expansió, multinacionals, escassetat de recursos, cops d’estat, zoofília, trap i machotes morrejant-se en una festa sense fi.

Si ja coneixeu el món excepcional d’aquest col·lectiu de creadors, pareu atenció, perquè aquí trobareu una versió corregida i augmentada del seu llenguatge marca de la casa que ja ha mostrat la seva força al Grec en els seus tres espectacles anteriors Brickman Brando Bubble Boom (Grec 2013), A House in Asia (Grec 2014) o Birdie (Grec 2016).

Vicenç Viaplana i David Muñiz premi a Eines digitals dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Kingdom

07/10/2018

L'invent del plàtan

per Joana Cortils

Kingdom TNT. Teatre Alegria, 29 de setembre de 2018

Kingdom és la crònica sobre la creació d'una necessitat: els plàtans. La companyia Agrupación Señor Serranofidel al seu estil, ens presenta un espectacle que combina vídeo, música, coreografies i cançons en directe. Àlex Serrano, Pau Palacios i Ferran Dordal, amb un gran equip al darrera, creen aquesta peça que ens fa reflexionar, mitjançant la figura de King Kong i l'explotació de plàtans, sobre el depredador model capitalista en el que ens trobem immersos i quines són les lleis que el regeixen.

Tres taules llarguíssimes plenes d'objectes i maquetes que, al llarg de tota l'obra, s'aniran projectant a la gran pantalla que cobreix tot el fons de l'escenari. Cinc actors, un dels quals vestit de plàtan, són els encarregats d'explicar-nos aquesta original història; una metàfora sobre l'aparició del capitalisme gens allunyada de la realitat. Un treball desenfadat i sarcàstic que els actors desenvolupen amb molta naturalitat.

Comencen l'obra exposant la idea que el món ha progressat, i la reafirmen repetint incansablement un estamos bien que el públic rep incrèdul entre rialles. Aquest estamos bien contrasta amb la imatge de la dona en un espectacle que promet virilitat, i és que només hi trobarem Barbys, dones menjant plàtans de forma lasciva o sent atacades pel King Kong. I en aquest context del tot masclista arriba el colofó amb la performance final on hi participen un gran nombre de col·laboradors que ajuden a reblar el clau i, personalment, fer-me sentir violentada i molt vulnerable. Un final eixordador que em va fer plorar d'impotència.

Joana Cortils