A l’exterior d’una nau industrial als afores d’alguna ciutat a l’est d’Europa, una parella de policies espia des del seu cotxe els estranys moviments que tenen lloc dins del recinte. Tenen l’objectiu de descobrir la identitat d’un multidisciplinari criminal relacionat amb el món de l’art contemporani.
A mesura que avanci la investigació, cada cop resultarà més difícil desxifrar el ball de pistes falsificades, fins al punt que acabarà sent impossible dilucidar qui està fent teatre en aquesta farsa, i quina realitat s’hi amaga al darrere.
Nao Albet, finalista a música original/ adaptada als Premis de la Crítica 2018
Finalista Crítica Jove als Premis de la Crítica 2018
Falsestuff TNC, 26 de juny, 2018 Hi ha vegades que t’agafen per sorpresa. Després d’haver vist un munt de coses entre teatre, cine, sèries i llibres et penses que més o menys ja ho has vist tot i, encara que et segueixen impressionant obres que et fascinen i textos que t’enganxen i es claven a la teva ment, ja no et poden sorprendre realment. Per sort existeixen aquells que es planten al davant i et trenquen els esquemes. Falsestuff, la darrera creació de Nao Albet i Marcel Borràs, és un d’aquests darrers casos. El motor intencional darrere d’aquesta obra gira al voltant de la creació artística, del plagi, de les referències, dels “en honor a” en definitiva tot el que ens fa dubtar de si una creació és realment nova o es tracta d’un reciclat d’un munt de coses que ja hem vist abans. De manera que aquesta vegada, enlloc d’una crítica elaborada i digerida, m’agradaria traslladar-vos els apunts tal qual els vaig escriure allà mateix. Aquí teniu les frases que a un prescriptor de teatre li han passat pel cap. Una crítica “realstuff”: Els subtítols desapareixen per convertir-se en les pàgines d’un conte amb imatges de carn i ossos. Un conte que es transforma en testimoni i després en crònica per acabar en un sense-sentit apoteòsic on... Més que una obra de teatre es tracta d’un punt intermig entre un espectable i una obra d’art Dansa i narració Terra polsegós Personatges són alhora protagonistes i veus en off Desesperació per preservar un llegat S’encenen els llums i et despertes Joc de taula Tu caca está en mi parcela Moments de dissociació introspectiva en la dansa Tan profunda com ridícula Capes i capes de relats tancats un dins l’altre, múltiples realitats Construcció i desconstrucció de l’escenari Lluita interna d’una persona per plasmar, una necessitat que se l’endú Una puta anada d’olla Multidisciplinar Multidimensional Western bang bang! Creen espais mentre viatgen pel temps Exprimeixen cada recurs que pot donar el TNC Please now, give this man a break TNC rapsody (uff... que difícil no permetre’m enrotllar-me amb el repartiment, la il·lumiació, el vestuari, els canvis de ritme, l’escenografia... XD) (uff 2: De debò, aneu-hi!) Quelot Martín @quelcom_