Falsestuff
TNC, 26 de juny del 2018
La guàrdia civil ha entrat aquest matí al Teatre Nacional de Catalunya, en una operació contra el frau, coincidint amb la resolució judicial d’un dels casos pendents de la trama Gürtel... Perdoneu, no; és broma. Però és que després de veure Falsestuff qualsevol s’engoril·la, i es posa a falsificar el que sigui, el que pugui, perquè aquesta fantàstica bogeria que han fet els joves Nao Albet i Marcel Borràs —dramatúrgia i direcció— enganxa, molt. Et posa dins la trama, et fa cent girs argumentals, i caus de cul fascinat —sort de la butaca— i dient: en vull més.
El protagonista de Falsestuff és el misteriós Andréi Féikievitx, un famós falsificador d’art. La seva identitat és una incògnita, però una víctima que ha descobert l’estafa (Jango Edwards) intenta descobrir-la. Falsestuff, però, no és només un thriller detectivesc; és una obra ambiciosa que va del drama històric i filosòfic al gènere musical, i està impregnada d’un humor absurd i intel·ligent a l’estil Monty Python.
L’ambició d’Albet i Borràs no es deu només a que toquin diferents gèneres, també pels intèrprets, genials i eclèctics: a més dels mateixos Nao Albet i Marcel Borràs i actuen Jango Edwards, Naby Dakhli, Thomas Kasebacher, Victor Lauwers, Diana Sakalauskaité, Laura Weissmahr i Sau-Ching Wong.
També han sigut ambiciosos en la recepció, ja que a els protagonistes parlen anglès, alemany, xinès, italià, francès, castellà, lituà, flamenc, holandès i català. Els subtítols projectats a l’escenari faciliten que l’espectador quasi-poliglota vagi seguint-los. Per la qualitat i el cosmopolitisme de l’obra, un s’hi imagina un públic internacional i heterogeni.
La imaginació i originalitat també arriba al vestuari i l’escenografia. S’hi intueix un pressupost considerable, però han tingut la capacitat de posar-lo al servei de la imaginació, excel·lint-hi.
Quan entrem a un teatre els espectadors arribem a un acord tàcit amb els actors: estem disposats a creure que és cert tot el que passi sobre l’escenari, sempre i quan ens dediquin una interpretació satisfactòria. A Falsestuff els espectadors anem a creure-hi, com sempre, però hi caiem de quatre grapes. Allò que veiem amaga sempre una capa més de realitat, i ens fascinem en descobrir-la. Són 3h 10’ amb entreacte inclòs —uf, diran els mil·lenials hiperactius—, però l’energia i el ritme fan que t’oblidis que a fora hi ha una vida real i autèntica, que no admet falsificacions. Teniu fins al 15 de juliol per a veure-la, a la Sala Petita del TNC.
David Jou
@DavidDovlatov
