La llista és un treball contextual i escènic on es recita una llista de petites i grans coses. Una llista com a manera de generar un territori compartit i ple de potències. En aquest context, el cos desencadena una llista de possibilitats que es relacionen amb com compartim i com ens identifiquem i com donem valor al nostre entorn. D’aquesta manera, La llista és una forma de trobar-nos dins un univers individual i alhora comú, un espai que possibilita l’afecte, el fet sensible, la capacitat de tocar-nos i d’estar en una atenció col·lectiva. La llista és un recital acumulatiu en el temps, una enumeració de paraules i moviments, una situació amb el potencial de la trobada i tot el que això implica: l’imprevist, el present, les individualitats, la comunitat, les tensions i atraccions entre l’espai personal i l’espai social.
Finalista a la categoria d'arts de carrer dels Premis de la Crítica 2018
A La Figuerosa, un poblet a cinc minuts de Tàrrega, ens trobem amb unes cadires escampades al mig d'una plaça. Hi passejem entremig i hi seiem, gairebé com si fos un joc. Espera col·lectiva a les deu del matí. Un dia clar de principis de setembre. Comença a sonar una cançó, My Favourite Things de la pel·lícula Somriures i Llàgrimes. Quim Bigas, el coreògraf dissenyador de la peça, s’aixeca d’entre el públic, i així comença La Llista, aquesta vegada dins el marc de la Fira de Tàrrega de l'any 2019.
La peça es va presentar per primera vegada com a un experiment escènic l’any 2017, en un terrat de Barcelona. Des d’aleshores, amb cada nova representació, s’ha anat adaptant a la realitat de cada un dels espais que l’han acollida, incorporant detalls concrets i participants diferents cada vegada. Queda demostrat, així doncs, que és una proposta dinàmica i viva.
Quim Bigas i Raquel Tomàs es passen, literalment, de l’un a l’altre un text que reflexiona sobre el què és privat i el què és col·lectiu. A més, el text es pregunta sobre la relació entre aquestes dues realitats a través de l'exploració dels punts de contacte que les uniexen. El debat es genera mitjançant recursos poètics, com la repetició i l’enumeració, tot movent-se entre diferents registres que van des de l'humor fins a la intimitat de les experiències personals. A més, gràcies al suport dels elements no textuals que acompanyen el text, l’espectador acaba tornant-se un element actiu dins d’un debat que, més que donar una resposta clara, vol fer reflexionar sobre les preguntes que s’hi plantegen.
La Llista és una peça que es construeix dins l’espai que queda entre la dansa i la performance. Quim Bigas esborra els límits entre les dues disciplines a través del que podria ser tant una dansa feta performance com una performance feta dansa. A més, dins l'escena s'hi integren objectes i elements de vestuari que converteixen la representació en un collage de textures i de colors. El resultat de tot plegat pot arribar a fer pensar en les peces distingides que La Ribot va estar representant al Mercat de les Flors la temporada passada.
La proposta és una peçafresca i experimental que explora noves maneres de relacionar diferents elements escènics com el text, el moviment, l’espectador i fins i tot l’objecte. La Llista no passa davant del públic, passa al seu entremig, i al seu voltant. És una experiència envolvent i deliciosa que convida a reflexionar sobre el que ens uneix, i també sobre el que no ens uneix. Una proposta dinàmica, entretinguda i divertida que dóna peu al debat, i que parla del present. Una peça en un procés constant de canvi i adaptació que fa servir una dansa molt personal per parlar de tu, de jo i de nosaltres.
