La llista és un treball contextual i escènic on es recita una llista de petites i grans coses. Una llista com a manera de generar un territori compartit i ple de potències. En aquest context, el cos desencadena una llista de possibilitats que es relacionen amb com compartim i com ens identifiquem i com donem valor al nostre entorn. D’aquesta manera, La llista és una forma de trobar-nos dins un univers individual i alhora comú, un espai que possibilita l’afecte, el fet sensible, la capacitat de tocar-nos i d’estar en una atenció col·lectiva. La llista és un recital acumulatiu en el temps, una enumeració de paraules i moviments, una situació amb el potencial de la trobada i tot el que això implica: l’imprevist, el present, les individualitats, la comunitat, les tensions i atraccions entre l’espai personal i l’espai social.
Finalista a la categoria d'arts de carrer dels Premis de la Crítica 2018
La llista Pati de l'Antic Hospital, Olot, 21 d'abril de 2018 [caption id="attachment_2279" align="aligncenter" width="322"] ©Martí Albesa[/caption]
Al pati de l’Antic hospital el rellotge marca les 18:30. El públic, descampat en grups de dos o tres cadires, espera que comenci La llista, performance que Quim Bigas va idear per a la iniciativa Terrats en cultura de Barcelona el passat juliol i que torna a proposar al Sismògraf d’Olot enguany.
Els espectadors omplen l’espai de manera aparentment desordenada, gairebé obligats a mirar-se i, al mateix temps, a donar l’esquena a algú. Des de les finestres que donen al pati, els avis que viuen a la residència per a gent gran ens miren amb curiositat. Sona My favourite things – una cançó que ja és una llista – i un jove home amb bigotis, musculat, amb pantalons curts i jersei de xandall camina entre les cadires. L’home, o sigui Quim Bigas, coreògraf i performer barceloní, s’apropa a un micròfon i comença a recitar una llista de llistes. Ajudat per Raquel Tomàs, qui seguirà donant veu a les llistes al llarg de tot l’espectacle, Quim Bigas ens acompanya en la creació i exploració d’un espai comú i compartit.
Les llistes no són més que un pretext per a crear un terreny comú: interactuar amb l’espectador i fer que els espectadors interactuïn entre ells. Bigas juga constantment a exposar-se i amagar-se, a compartir quelcom amb els espectadors – un gest, una pirueta, una carta – ara individualment, ara amb tots. Rebota pilotetes de plàstic, menja desordenadament, fuig i torna, aprofitant magistralment l’espai a la seva disposició. Els gestos i els moviments de Quim Bigas són elegants, plens de gràcia i tendresa, però al mateix temps la seva performance desprèn un toc d’ironia que dona frescor a la obra. És clar que res és casual, però la sensació que es transmet a l’espectador és de genuïnitat.
L’espectacle augmenta gradualment d’intensitat i crea un crescendo de lligams emocionals amb i entre el públic. Al cap d’una hora que sembla durar tan sols cinc minuts, els espectadors, emocionats, esclaten en un aplaudiment llarg i àmpliament merescut.
Lucia Gusmaroli @lucia_sin_tilde