Bodas de sangre. Projecte Ingenu

Teatre

informació obra


Companyia:
Projecte Ingenu
Direcció:
Marc Chornet Artells
Dramatúrgia:
Anna Maria Ricart
Adaptació:
Anna Maria Ricart
Escenografia:
Laura Clos (Closca)
Sinopsi:

L’any 1936 el feixisme va matar Federico García Lorca. Amb 38 anys ja havia tingut temps d’esdevenir el dramaturg més important de la història d’Espanya. Mantenir viu el record de Lorca entre les generacions més joves és una tasca necessària per a frenar el neofeixisme que torna a amenaçar Europa i Espanya.

La història passional de 'Bodas de Sangre', que s’actualitza i es fa viva avui dia, serveix de pretext per a explicar, també, la vida i la mort del propi Lorca.


Un espectacle on la paraula s’acompanya i se sosté a través del cant, la música electrònica, el cos i el moviment.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Bodas de sangre. Projecte Ingenu

10/06/2021

Fotografiar el duende

per Martí Rossell Pelfort

Bodas de sangre
Can Papasseit, 27 de maig de 2021

Al llarg de la seva trajectòria, Projecte Ingenu ha alternat captar l'essència dels clàssics amb proposar posades en escena sorprenents. Algunes més exitoses i d'altres menys. Sens dubte aquest Bodas de sangre promet èxits perquè tant la posada en escena com l'adaptació són excel·lents. Projecte Ingenu té duende.

Amor i mort. Romeu i Julieta. Bodes i sang. El dualisme clàssic (Eros i Tanathos) és el motor de l'obra lorquiana, una de les més reconegudes del poeta, intensa i sensible. Fa relativament poc, La Perla 29 va presentar una versió despullada, amb sorra, cavalls, paraules ben dites i Joan Garriga. L'aposta dels "ingenus" és més contemporània, més atrevida, igualment captivadora. L'obra original és preciosa, dolorosa, de pell de gallina. Les paraules del poeta es claven com punyals al cor de l'espectador. D'aquestes paraules només se'n pren l'essència, perquè més enllà de traspassar l'obra clàssica, hi ha la voluntat d'homenatjar el poeta Federico Garcia Lorca i, sobretot, la seva injusta mort. L'Espanya que Lorca va retratar en moltes de les seves obres és l'Espanya que el va afusellar.

La posada en escena parteix de la idea que una boda és un reportatge fotogràfic. És així com l'espai es converteix en un plató i es juga amb la càmera en directe. No s'abusa del recurs escènic perquè la paraula sempre s'acaba enduent el protagonisme i la imatge reforça el pes i la gravetat de les paraules. Els vuit intèrprets en escena combinen els rols de narradors, fotògrafs i personatges amb una naturalitat increïble i la direcció àgil permet passar d'escena a escena amb facilitat. Tot funciona com un rellotge precís.

La música electrònica en directe (composta pel duet artístic d'Infanticida i executada pel mateix Gerard Marsal) serveix per donar un contrapunt actual, amable. Tot i això, quan l'espai sonor pren protagonisme amb l'intèrpret de claqué, que simbolitza passió, visceralitat, amor brujo, duende i, sobretot, Lorca.

Tot el trasllat cap a la contemporaneïtat pel que fa a la posada en escena resulta plaent i molt atractiu. En canvi, quan es vol canviar alguna cosa de la història, punxen. Em refereixo a la voluntat de transformar el cavall en una moto, fet que despista i fa que no concordin alguns versos. Llàstima.

El clàssic de Lorca fa un tàndem increïble amb el talent de Projecte Ingenu. La posada en escena atrevida i molt complicada tècnicament rema a favor de la voluntat de traspassar l'essència del clàssic, homenatjar el poeta i fotografiar el duende. Tota Espanya ha de veure aquesta obra: pels Ingenus i per Lorca. Per favor.