Bodas de sangre
Can Papasseit, 27 de maig de 2021
Al llarg de la seva trajectòria, Projecte Ingenu ha alternat captar l'essència dels clàssics amb proposar posades en escena sorprenents. Algunes més exitoses i d'altres menys. Sens dubte aquest Bodas de sangre promet èxits perquè tant la posada en escena com l'adaptació són excel·lents. Projecte Ingenu té duende.
Amor i mort. Romeu i Julieta. Bodes i sang. El dualisme clàssic (Eros i Tanathos) és el motor de l'obra lorquiana, una de les més reconegudes del poeta, intensa i sensible. Fa relativament poc, La Perla 29 va presentar una versió despullada, amb sorra, cavalls, paraules ben dites i Joan Garriga. L'aposta dels "ingenus" és més contemporània, més atrevida, igualment captivadora. L'obra original és preciosa, dolorosa, de pell de gallina. Les paraules del poeta es claven com punyals al cor de l'espectador. D'aquestes paraules només se'n pren l'essència, perquè més enllà de traspassar l'obra clàssica, hi ha la voluntat d'homenatjar el poeta Federico Garcia Lorca i, sobretot, la seva injusta mort. L'Espanya que Lorca va retratar en moltes de les seves obres és l'Espanya que el va afusellar.
La posada en escena parteix de la idea que una boda és un reportatge fotogràfic. És així com l'espai es converteix en un plató i es juga amb la càmera en directe. No s'abusa del recurs escènic perquè la paraula sempre s'acaba enduent el protagonisme i la imatge reforça el pes i la gravetat de les paraules. Els vuit intèrprets en escena combinen els rols de narradors, fotògrafs i personatges amb una naturalitat increïble i la direcció àgil permet passar d'escena a escena amb facilitat. Tot funciona com un rellotge precís.
La música electrònica en directe (composta pel duet artístic d'Infanticida i executada pel mateix Gerard Marsal) serveix per donar un contrapunt actual, amable. Tot i això, quan l'espai sonor pren protagonisme amb l'intèrpret de claqué, que simbolitza passió, visceralitat, amor brujo, duende i, sobretot, Lorca.
Tot el trasllat cap a la contemporaneïtat pel que fa a la posada en escena resulta plaent i molt atractiu. En canvi, quan es vol canviar alguna cosa de la història, punxen. Em refereixo a la voluntat de transformar el cavall en una moto, fet que despista i fa que no concordin alguns versos. Llàstima.
El clàssic de Lorca fa un tàndem increïble amb el talent de Projecte Ingenu. La posada en escena atrevida i molt complicada tècnicament rema a favor de la voluntat de traspassar l'essència del clàssic, homenatjar el poeta i fotografiar el duende. Tota Espanya ha de veure aquesta obra: pels Ingenus i per Lorca. Per favor.
