Distància

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Laura Daza, Alba Florejachs, Jose Pérez Ocaña, Sílvia Sabaté, Àngela Jové
Escenografia:
Alejandra Lorenzo, Albert Ventura
Vestuari:
Alejandra Lorenzo, Albert Ventura
Il·luminació:
Alejandra Lorenzo, Albert Ventura
So:
Laura Daza, Roger Torns
Producció:
H.I.I.I.T.
Sinopsi:

La Dolors ha arribat nova a l’institut i ha ensenyat un vídeo d’una agressió brutal als seus alumnes. A partir
 de l’arribada de la Dolors, l’Esther, una alumna exemplar, adopta una actitud contestatària i rebel, fins 
al punt d’agredir a un company empenyent-lo escales avall. Distància gira al voltant de l’educació i els seus límits i ens planteja fins a quin punt no es toleren certs temes, en segons quins àmbits, per tal de no desestabilitzar la jerarquia i el sistema establert. L’obra posa en dubte certes estructures paternalistes que prenem com a patrons inamovibles i es pregunta quina és la llavor de la rebel·lió.

Crítica: Distància

20/05/2018

Fronteres que cal trepitjar

per Quelot Martín

Distància Sala Beckett, 11 de maig de 2018

Aquests dies la Sala beckett reflexiona sobre educació. Ho fa amb Distància, una proposta de poques respostes i pràcticament una fàbrica de preguntes per a l’espectador. Quin és el límit de la infància? Som responsables de les idees que sembrem? Un professor que educa és paternalista? Joves desmuntant la seva realitat i un adult suposadament segur de la seva es trobaran a les aules per seguir canviant i creixent, cadascú en el seu moment i direcció.

Roger Torns utilitzarà el seu propi text en un espai esquemàtic i simbòlic: Un despatx on es desenvoluparà pràcticament tota l'acció, un mur i foscor. Inicialment tot sembla clar des del despatx, però què passa quan les idees es topen amb el dia a dia i la realitat?

Cal destacar la naturalíssima actuació d'Alba Florejachs, també ens acompanyarà quan surti d’escena la veu de Laura Daza, que sabrà transformar situacions per abastar més que merament el moment al despatx. Finalment també necessari el paper de José Pérez-Ocaña, veu de l’estatus quo, l’experiència i el germà alhora, on normalment hi trobem un arquetip aquí hi trobem una persona.

L’obra no es queda en la premissa i entra en la complexitat de la persona, la feina vs la vida, el càrrec vs la família, la creença vs els fets, les idees vs la realitat, la llibertat d’expressió vs la responsabilitat d’una posició. En fi, un xoc de trens a múltiples bandes que ens farà sortir amb la necessitat de dir la nostra un cop fora el teatre.

Una visita recomanable per a qualsevol, especialment si tens entre 13 i 20 anys, tens fills d’aquesta edat o ets estudiant de psicologia i encara no has cursat psicologia de l’educació.

Quelot Martín @quelcom_