Aquests cinc anys

Musical

informació obra


Adaptació:
Joan Vázquez
Intèrprets:
Anna Herebia, Marc Flynn
Interpretació musical:
Gustavo Llull / Gerard Alonso (piano), Anna Follia / Laura Marín (violí)
Escenografia:
Jordi Bulbena
Vestuari:
Jordi Bulbena
Il·luminació:
Dani Gener
Assesoria de moviment:
Tatiana Monells
Direcció Musical:
Gustavo Llull
Ajudantia de direcció:
Mara Fernández
Direcció:
Marc Vilavella, Carlos Marquerie, Rocío Molina
Companyia:
Orígen Produccions
Sinopsi:

Crítica: Aquests cinc anys

15/05/2018

Hi són tots dos, però no es troben

per Sílvia Mercè i Sonet

Aquests cinc anys El Maldà, 10 de maig de 2018

Ens trobem davant un altre musical amb els seus inicis a l’Off-Broadway (unint-se als múltiples de la temporada com El Despertar, Tick-Tick Boom i Casi Normales). Jason Robert Brown, autor de l’original The Last 5 years, aposta per un format minimalista al màxim, valgui la contradicció, en el que trobem només dos intèrprets, que a més, no es troben mai junts a escena. Ambdós ens expliquen individualment com han viscut la seva relació de parella i la inevitable ruptura d’aquesta, des de la seva perspectiva.

Marc Vilavella i la seva ajudant de direcció, Mara Fernández, aposten en aquesta cas que es representa al Maldà, per a que els dos protagonistes comparteixin escenari per què “no és el mateix deixar a algú, que veure-li la cara mentre l’estàs deixant” com diu la mateixa Mara. Un actor, Marc Flynn, i una actriu, Anna Herebia, són els encarregats de posar-se a la pell de’n Jamie i la Cathy en aquest viatge a través de l’espai i el temps en que hi són tots dos, però no es troben.

A escena, també trobem dos exquisits músics, alternats entre Gustavo Llull o Gerard Alonso al piano, i Anna Follia o Laura Marín al violí. Es tracta d’un musical on hi ha música durant tots i cadascun dels minuts de representació, una música composada amb gran intel·ligència i que cal escoltar moltes vegades per tal de poder apreciar i identificar el joc de les diferents melodies i fórmules que serveixen per abordar determinades temàtiques en vàries de les cançons.

Herebia i Flynn s’enfronten amb tota la seva energia a unes cançons amb gran dificultat vocal que superen amb nota, afegint-hi matisos abordats des de la interpretació que ens fa entrar de ple a la història que ens estan explicant, afegit a l’atmosfera íntima i recollida que crea el Maldà, sense trencar però en cap moment la quarta paret, fent que el públic quedi immers observant el seu peculiar viatge.

Sílvia Mercè i Sonet @pinyasonet