Aquests cinc anys

Musical

informació obra


Adaptació:
Joan Vázquez
Intèrprets:
Anna Herebia, Marc Flynn
Interpretació musical:
Gustavo Llull / Gerard Alonso (piano), Anna Follia / Laura Marín (violí)
Escenografia:
Jordi Bulbena
Vestuari:
Jordi Bulbena
Il·luminació:
Dani Gener
Assesoria de moviment:
Tatiana Monells
Direcció Musical:
Gustavo Llull
Ajudantia de direcció:
Mara Fernández
Direcció:
Marc Vilavella, Carlos Marquerie, Rocío Molina
Companyia:
Orígen Produccions
Sinopsi:

Crítica: Aquests cinc anys

14/05/2018

Veus potents i properes

per Cèlia Ventura

Aquests cinc anys El Maldà, 10 de maig de 2018

Des del primer instant ens ho deixaran clar, la Cathy (Anna Herebia) i el Jaime (Marc Flynn) han tallat. Però com hem arribat fins aquí? Com han estat aquests últims cinc anys? El noi ens ho explicarà des de l’inici fins al final, l’emoció, la força, l’amor de l’inici fins al cansament, la derrota del final; mentre que la noia ho farà al revés i començarà explicant-nos el final de la relació i acabarà explicant el començament. Això potser no queda massa clar des del començament i està bé saber-ho perquè aleshores t’adones i entens molts més detalls i moviments en escena.

El Maldà és conegut per la seva proximitat i això és el que s’explota en aquesta obra i és que és tot un luxe poder tenir tan a prop a escena al director musical i pianista (Gustavo Llull), una violinista (Anna Follia i Laura Marín) i els dos actors i cantants. D'aquests dos últims cal destacar la seva complicitat a l’escenari així com les seves veus (quin talent musical!). Al ser una sala tan petita els micròfons haurien estat prescindibles però com que hi ha música en directe són necessaris, tot i això en algun moment el volum potser és una mica excessiu o baix.

A mesura que es construeix/destrueix la relació, l’escenografia també es va formant fins que arriba a un punt àlgid en que els dos personatges, cada un amb el seu fil narratiu, es troben i a partir d’aquí el pis que havien anat construint junts també anirà desapareixent. És interessant destacar l’ús tan natural de les tecnologies que són incorporades a l’obra com el que són, un aspecte més del dia a dia. De la mateixa manera la il·luminació també entra en joc i ens ajuda a viatjar pels diferents escenaris de l’obra i a dividir-ho entre les “dues històries”.

Cèlia Ventura @soctastaolletes