La bruixa de la tramuntana

Familiar

informació obra


Direcció:
Marc Rosich
Dramatúrgia:
Marc Rosich
Composició musical:
Carles Pedragosa
Intèrprets:
Carles Pedragosa, Clara Moraleda, Maria Santallusia, Toni Viñals Matas
Coreografia:
Bealia Guerra
Escenografia:
Laura Clos (Closca)
Vestuari:
Joana Martí
Caracterització:
Núria Llunell
Il·luminació:
Sylvia Kuchinow
So:
Josep Sánchez-Rico
Ajudantia de direcció:
Jordi Andújar.
Sinopsi:

Marc Rosich torna a dirigir un musical al Lliure (va signar amb èxit Renard o el Llibre de les bèsties el 2016). Ara es tracta d'un muntatge inspirat lliurement en el relat La bruixa de Cadaqués de Miquel Berga, publicat a la col·lecció infantil El vaixell de vapor el 2014. En signa la música original Carles Pedragosa, que fa un homenatge al gènere musical autòcton, l’havanera, però també una paròdia dels hits ie-ie dels 60.
Un espectacle d'El Lliure del futur.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La bruixa de la tramuntana

11/03/2020

Instints de Dalí, surrealismes de felí

per Martí Rossell Pelfort

La bruixa de la tramuntana
Teatre Lliure de Gràcia, 6 de març de 2020

Gats voladors? Una bruixa especuladora? Turistes mag-ni-fi-que? El pintor de Portlligat? Un alcalde de ses illes? Pescadors, mestres d'escola, peixateres?

Potser només en un quadre de Dalí trobaríem aquest batibull inconnex d'absurditats. Vaja, si no fos per Marc Rosich, que a través d'una mena de comèdia-musical-surrealista-familiar, crea un univers oníric, tan inversemblant com divertit.

La bruixa de la tramuntana és l'adaptació que proposa Rosich del llibre de Miquel Berga La bruixa de Cadaqués. En aquesta ocasió trobem una crítica (quasi anecdòtica) a l’especulació i la construcció arran de mar. Hi ha un relat ben construït però no és central en l'obra, es dona més importància als moments, als gags, a les cançons i al joc. I això no és dolent, simplement despista, et fa preguntar-te què està passant i, al no trobar resposta, has de deixar-te portar i, si hi entres, rius, cantes i gaudeixes. Si, per contra, no hi entres, l'obra es pot fer llarga i poc interessant (dura més d'una hora).

Carles Pedragosa és qui ha posat notes a aquest deliri però no només això, també fa els personatges més hilarants. Està fabulós, com a casa i ens sorprèn amb uns registres que mai no li havíem vist (i que volem seguir veient). Toni Viñals, Clara Moraleda i Maria Santallúsia formen un excel·lent trio felí ple de gags animals. La banda sonora passa de l'havanera a la música dels seixanta amb un cant coral envejable, exagerat. Les coreografies són tan poc interessants que acaben resultant una caricatura d'elles mateixes, fent-les desenfadades.

La posada en escena és dinàmica i els elements escenogràfics entren i surten a un ritme vertiginós. El vestuari i la il·luminació són precisos i no s'estan de res, tota la carn a la graella.

Persones serioses: deixeu-vos despentinar per la surrealista tramuntana de Rosich i Pedragosa. No té cap mena de sentit, és fabulosa.