Observin aquests fills de puta
Centre de les Arts Lliures, 1 de febrer de 2024
Un corrupte té la calma de qui et mira per sobre l'espatlla. Roba mirant-te als ulls. I tu assisteixes estupefacte al noble art de l'estafa. Des de l'admiració, però pensant: quin fill de puta. I és que el filldeputisme té molta elegància. I aquest nou espectacle de Dúo Fàcil, també.
Les auques de personatges farsescos funcionen de meravella per retratar les societats podrides. Ho saben les caricatures del Jueves, la sàtira del Polònia i, escombrant cap a casa, les obres de La Calòrica. Perquè en l'exageració hi ha la distància de veure les misèries en perspectiva, grotescament. Dúo Fàcil ja havia explorat la farsa, amb encert, a Bollywood, Bombay, Barcelona on era fàcil empatitzar amb tres immigrants que venien cervesa pel carrer i a La revolució de les quatre idees, amb les aventures de tres riders immersos en la precarietat laboral. Ara, la trama queda segon pla. La corrupció com a tema plana al llarg de tota la funció. Les escenes apareixen amb elegància museística. Unes transicions volgudament lentes resulten el gran encert de la peça. Perquè t’estan estafant, amb calma. Són uns fills de puta.
El trio original de la companyia (Marc Tarrida, Abel Reyes i Francesc Marginet) incorpora tres intèrprets meravellosos. La seriositat de Clara Mingueza i la rialla de Cris Martínez les mostra segures, però els moments més hilarants són per a Marc Domingo, una bèstia de la comèdia, que destaca en els personatges femenins (en fa una lectura interessant Judit Martínez, a la seva crítica). Tarrida signa un Florentino Pérez de traca, i Reyes i Marginet són protagonistes d’un dels moments més absurdament brillants de la funció, amb dos romans acabats de sortir de La vida de Brian.
La dramatúrgia d’Adrián Perea no cau en l’error de només mossegar cap amunt, sinó que és capaç d’ironitzar sobre les corrupteles a petita escala. Tots portem un corrupte dins nostre. Si bé la majoria d’escenes giren al voltant de l’absurda proposta que fa Florentino Pérez al president del govern, també hi ha espai per mostrar les estafes i el tràfic d’influència d’aquells que tenen menys. Totes les escenes acaben configurant un mosaic que encaixa prou bé, emmarcat en un espai escènic (Ona Guilera) nítid, com un full blanc, on s’escriuen les misèries que ens esforcem a esborrar.
Dúo Fàcil no es conforma. Amb Observin aquests fills de puta, apugen un graó. Saben com són aquests fills de puta que observem. Són seriosos i elegants. I els mostren així. Veure’ns, o no, reflectits en aquesta auca, ja queda a gust de cadascú.
