La curiositat, la nostra millor arma

 

L’espectacle “El curiós incident del gos a mitjanit” torna a Barcelona al Teatre Poliorama després d’haver estat programat amb èxit la temporada 2014/2015 al Teatre Lliure de Gràcia. Julio Manrique dirigeix aquesta obra a partir de l’adaptació de Simon Stephens de la popular novel·la de Mark Haddon, amb l’objectiu innegable de fer entrar al públic en la pell i en l’univers del protagonista, Cristopher Boone, un jove britànic de quinze anys. L’element desencadenant de la història és la tràgica mort de Wellington, el gos de la veïna de Cristopher. Tota la història està narrada des del curiós i meravellós punt de vista d’aquest noi que odia el color groc, assegura que sempre diu la veritat i viu amb el seu pare Ed. i la seva rata domèstica.

El primer acte, més introductori, contrasta amb el ritme trepidant i la càrrega dramàtica que, poc a poc, se li va sumant al segon acte. De la proposta escènica cal destacar unes transicions que tenen la doble funció de donar dinamisme a l’espectacle i a la vegada, utilitzar l’escenografia per obrir els indrets i espais que Cristopher descobreix alhora que el públic.

Abans de parlar del personatge principal cal mencionar la interpretació d’Ivan Benet com a pare, comprensiu i pacient però alhora impulsiu i visceral. També de Mireia Aixalà, que desprèn una una energia i tendresa enlluernadores donant vida a la professora i referent de Cristopher.

I arribem a la joia de la corona d’aquesta peça, Pol López en el paper protagonista. Tot i tenir un “bombonet” de personatge és fàcil caure en l’error d’allunyar-lo d’un mateix i caure en el tòpic i en l’estereotip. Totes les persones, i per tant els personatges, tenen característiques, manies, desitjos…i com més precisos siguin més pot nodrir-se l’actor. Així veig el treball del Pol amb Cristopher, no simplificar la seva interpretació en fer “un noi amb Àsperger” sino donant vida a un personatge amb el qual el públic pot empatitzar i riure. Perquè d’això va aquesta obra, de descobrir què hi ha darrere d’una afirmació, d’una pregunta, d’un estigma, d’una mort i d’una vida.

Adriana G. Andreo

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *