Una història real

informació obra



Direcció:
Pau Miró
Autor:
Pau Miró
Intèrprets:
Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà, Nil Cardoner
Sinopsi:

Gestionar un dol no és gens fàcil. Però fer net és una necessitat, una teràpia beneficiosa per a l’ànima per poder tirar endavant. Cada persona troba la seva manera de portar-la a terme, alguns ho aconsegueixen sols i d’altres necessiten una petita ajuda externa. Però què passa quan els buits emocionals i educatius fan que un jove busqui refugi desesperadament? Què pot portar un jove de família progressista a coquetejar amb l’ultra dreta supremacista? És la por? La solitud? O la manca de referents sòlids?

Un adolescent que se sent desemparat i incomprès. Un pare absorbit per la seva professió. Un dol per gestionar. Una novel·la pendent de ser publicada. Una butaca atrotinada, plena de records, al bell mig del menjador. Un secret que pot acabar amb tot. I a l’exterior, el món no sembla anar millor: el discurs de la por agafa força, les esquerdes del pensament progressista són cada vegada més grans, l’individualisme ferotge impera. La clau és la supervivència.

Finalista text. Premis de la Crítica 2019

Finalista revelació. Premis de la Crítica 2019

Crítica: Una història real

29/11/2019

La fragilitat dels llaços familiars

per Maria Pujol

Una història realLa Villarroel, 14 de novembre de 2019

Fotografia: David Ruano

Crisi familiar a la Villarroel. Un cas particular en un escenari relativament comú: un pare i un fill, amb una relació distant i freda, s’enfronten a un peculiar escàndol que té l’arrel molt amagada en la història familiar, concretament en la mort per malaltia de la mare.

El pare, Julio Manrique, és un escriptor d’èxit des de que, després de morir la seva dona, va escriure’n la seva historia. El fill, Nil Cardoner, en plena adolescència, no li ho perdonarà mai. Fins aquí es presenta un típic cas de distanciament entre el pare i el fill, situacions de manca de comunicació i tensió constant a casa. El pare, amb el suport de la seva editora Laura Conejero, esta a punt de treure un nou llibre que promet ser un gran èxit, però res especialment innovador.

La situació es posa interessant de sobte quan Pau Miró, autor i director de la peça, decideix fer aflorar el conflicte. Resulta que ens els últims campaments d’estiu en que ha participat el fill, aquest ha propiciat una agressió física, de caire racista, a un dels seus companys. El fet és denunciat i ha de ser portat per una professional que treballa en la gestió legal d’aquest tipus de conflictes en menors d’edat, paper encarnat per Mireia Aixalà. Es dona pas així a una crisi on s’involucren tots els personatges per tal de trobar respostes al què ha passat.

La proposta té un rerefons de crítica social atractiva i l’execució dels personatges és absolutament impecable: la seva experiència i trajectòria és plenament visible sobre l’escenari. L’ambient és còmode i l’obra es va desenvolupant captant l’atenció del public de forma sostinguda fins al desenllaç.

Si bé pot semblar que la trama és una mica genèrica o típica, la quotidianitat dels fets fa que l’espectador s’identifiqui amb algunes situacions i escenes, i  que reflexioni com es comportaria en algunes altres. L’evolució de la relació entre el pare i el fill és un exemple i posa en manifest com s’hauria de vigilar i cuidar els llaços familiars difícils sense arribar a una situació on aflorin conflictes arrelats creences ideològiques extremistes, que podrien haver estat evitats a temps si hi hagués hagut comunicació. 

Maria Pujol @Mariettapuco