Un grup d’amics i amigues que s’estimen de maneres diferents a les que estem acostumades a veure a les pel·lícules, troben dificultats per gestionar aquestes relacions que no veuen reflectides en els referents de l’imaginari col·lectiu del que ha de ser l’amor.
Salvatge mostra diverses perspectives d’una realitat molt propera a nosaltres, trencant el binomi amb parella/sense parella que portem sota la pell, que ens porta a l’angoixa i la contínua recerca d’una part de nosaltres mateixos que se suposa hem de trobar en una altra persona, derivant cap a una interpretació nociva de l’amor romàntic, en detriment de la independència, el desenvolupament individual i l’autoestima.
SalvatgeTeatre Tantarantana, 14 de desembre de 2019
La jove dramaturga i directora Silvia Mercè i Sonet retrata de manera molt encertada la generació postolímpica, adults joves que han crescut en una infància Disney sobreedulcorada i que s'han trobat amb una crisis els últims anys de l'adolescència. Així doncs, a través de Salvatge el públic més gran pot entendre la frustació i confusió d'una generació que s'ha educat en el color rosa i s'ha estampat de ple contra la precarietat, el patriarcat i el capitalisme. I les que formem part d'aquesta generació no ens podem sentir més identificades, no només per les històries sinó també pel llenguatge, les referències que apareixen o la música que sona.
Amb l'excusa de l'aniversari d'una, un grup d'amics de tota la vida es reuneixen per celebrar-ho. Aquí comença tot: riuen, debaten, ballen, discuteixen, beuen, reflexionen. Els temes que surten son molt variats, com les relacions tòxiques, la homosexualitat o bisexualitat, el masclisme... Tot i així, alguns temes tan sols es mencionen i seria molt interessant que es desenvolupéssin més dins de la història.
Els canvis entre escenes, canvis temporals i altres moments de transició es representen amb un focus blau i compten amb escenes molt ben treballades a nivell de moviment, més viscerals i abstractes, que combinen molt bé amb la resta de l'obra, que és de text i més tradicional.
Una obra molt actual que emociona a les que formem part de la generació i que ajuda a les altres generacions a entendre'ns millor.
Anna Molinet@Annafase