Claudia Nogués, Alberto Trejo, Marià Llop, Míriam Bartés, Núria Llausí
Companyia:
Com un llum
Direcció:
Sílvia Mercè i Sonet
Sinopsi:
Un grup d’amics i amigues que s’estimen de maneres diferents a les que estem acostumades a veure a les pel·lícules, troben dificultats per gestionar aquestes relacions que no veuen reflectides en els referents de l’imaginari col·lectiu del que ha de ser l’amor.
Salvatge mostra diverses perspectives d’una realitat molt propera a nosaltres, trencant el binomi amb parella/sense parella que portem sota la pell, que ens porta a l’angoixa i la contínua recerca d’una part de nosaltres mateixos que se suposa hem de trobar en una altra persona, derivant cap a una interpretació nociva de l’amor romàntic, en detriment de la independència, el desenvolupament individual i l’autoestima.
SalvatgeTeatre Tantarantana, 4 de desembre de 2019
Fotografia: Dos puntos fotografía
Sílvia Mercè Sonet s'estrena com a dramaturga i directora de Salvatge al Teatre Tantarantana. Aquesta és una excel·lent notícia tenint en compte que ella forma part de la nova generació de joves dramaturgs dels 90 que es fa un lloc en l'escena teatral catalana, cosa gens fàcil.
De la mà de la seva companyia, Com un llum teatre, Sílvia Mercè posa un grup d'amics de 25 anys en acció per parlar-nos dels seus projectes de vida, de les seves inquietuds i, sobretot, de com viuen l'amor; aquest terreny on ja fa uns quants anys que s'hi estan entrenant. L'obra ens mostra com es viu l'amor en diferents tipus de relacions -o potser són la mateixa relació en moments diferents- i la situació vital en la qual es troben els sis personatges de l'obra. Tots desitgen que els estimin i tots ells estimen, una altra cosa és com ho fan -"t'estimo raro"- o com els agradaria que els estimessin. Què és el que ens fa més por de mostrar a l'altre? O què és el que ens fa més por de ser? Són preguntes que es plantegen els personatges i que ens ajuden a reflexionar sobre les nostres relacions, sobre com ens mostrem al món i què és el que ens corre per dins.
La sala Àtic 22 del Tantarantana muntada amb molta cura, amb una distribució a tres bandes, apareix transformada en el menjador de la casa d'una de les protagonistes on s'hi celebra el seu aniversari. Els actors estan a tocar del públic, no només per les dimensions de la sala sinó perquè l'integren en molts moments, ja sigui amb converses de tu a tu com fent-los partícips de la festa. Els detalls de direcció són nombrosos i originals: des del recordatori d'apagar els aparells electrònics fins a la utilització d'aquests en escena. El text permet una relació molt natural entre els personatges que els actors aprofiten per interpretar de forma distesa i amb naturalitat, cosa que s'aconsegueix en molts moments; només els encoratjaria a gaudir encara més dels silencis i dels petits gestos perquè la connexió que tenen entre ells és meravellosa.
Salvatge, que està en cartell fins el 22 de desembre, és una oportunitat com n'hi ha poques de veure com pugen amb força les noves generacions d'autores com Sílvia Mercè que arriben per quedar-s'hi, no us la perdeu!
