La resposta

Teatre

informació obra


Direcció:
Sílvia Munt
Intèrprets:
Emma Vilarasau, David Selvas, Carme Fortuny, Ferran Rañé, Àlex Casanovas, Àngels Gonyalons, Eduard Buch, Macarena García
Il·luminació:
David Bofarull
Escenografia:
Enric Planas
Vestuari:
Albert Pascual
So:
Jordi Bonet
Vídeo:
Daniel Lacasa
Ajudantia de direcció:
Daniela Feixas
Producció:
Josep Domènech
Autoria:
Stephen Karam
Adaptació:
Ernest Riera
Sinopsi:

Una gota d'amor i una altra de verí. Tant se val que parlem de pares i fills, de parelles o d'amics... Les relacions que els humans establim entre nosaltres rarament són clares i senzilles. Ho veurem examinant-nos a nosaltres mateixos o potser anant al teatre per passar una tarda assolellada en una casa de Donegall, a Irlanda. Allà, en Tom, un escriptor respectat, i la Daisy, una antiga pianista que avui és una esposa perpètuament amoïnada pel mal estat de les finances familiars, reben la visita d'un agent literari nord-americà. Potser aquest visitant els podria facilitar els diners que necessiten, però potser la contrapartida que l'agent demana és un preu massa elevat per a la parella. Quina resposta li donaran? Mentre s'ho rumien, en Tom i la Daisy rebran la visita dels pares d'ella, una parella d'edat en plena crisi, i d'un matrimoni amic i amb les butxaques ben plenes.

Sílvia Munt fa realitat un vell projecte personal i porta a l'escenari l'obra d'un autor irlandès que, a Catalunya, coneixem especialment per muntatges com Afterplay (vista el 2013), Traslations (2014) i Dansa d'agost (2016). La directora té a la seva disposició un repartiment de luxe encapçalat per Emma Vilarasau i David Selvas però que aplega molts altres grans noms de la nostra escena.

Crítica: La resposta

12/12/2018

La incertesa de la condició humana

per Helena Xirgu

La Resposta Teatre Municipal de Girona, 1 de desembre de 2018 [caption id="attachment_3661" align="aligncenter" width="630"] © David Ruano[/caption]

Silvia  Munt dirigeix aquesta adaptació de l’obra Give me your answer, Do! (1997) del dramaturg irlandès Brian Friel, en la qual es tracta la complexitat humana i les relacions de parella.

Tom Connoly i la seva dona Daisy viuen en una masia a Irlanda, apartats de la civilització, com si es volguessin evadir de la realitat. Un dia reben la visita d’un agent literari americà que vol comprar l’obra de Connoly i endur-se-la als Estats Units. Al mateix moment, els pares de la Daisy arriben a la casa per dinar, juntament amb un matrimoni amic de la parella protagonista. Durant les quasi dues hores que dura l’obra, el públic és testimoni dels problemes de les tres parelles i les relacions que s’estableixen entre elles.

A simple cop d’ull, veiem la hipocresia de la condició humana i relacions basades en la façana i podrides per dins. Tots tres matrimonis han hagut de renunciar a somnis personals i s’han hagut d’emmotllar en un matrimoni que no els acaba de fer feliços. Però ningú s’atreveix a fer el pas per deixar l’altre. La seguretat que els suposa viure en parella i tenir una vida ja encarrilada és més forta que la seva voluntat.

Aquest aspecte queda retratat, sobretot, en la figura de Tom Connoly i la resposta que ha de donar a l’agent literari. Vendre l’obra representa seguretat econòmica però si ho fa, potser la seva creativitat se’n ressentirà. Així doncs, l’esperada resposta que dóna títol a l’obra és d’una incertesa absoluta.

La Resposta és una obra sobre la fragilitat humana i per encarnar el costat més dèbil i fosc de l’ànima humana es necessiten actors i actrius capaços d’enfrontar-s’hi. En aquest sentit, els vuit actors que configuren l’obra estan excel·lents (Emma Vilarasau, David Selvas, Àngels Gonyalons, Àlex Casanovas, Carme Fortuny, Ferran Rañé, Eduard Buch), la majoria d’ells lluny dels papers que els hem vist fer a les telenovel·les de sobretaula de TV3 com Ventdelplà, La Riera o El Cor de la Ciutat. Aquest fet és d’agrair ja que el risc d’anar a veure una obra amb un elenc tan conegut és que vegis al personatge de la sèrie i no el de l’obra. A La Resposta això no passa mai. És una obra que, encara que a nivell argumental pugui agradar més o menys, només per veure les actuacions ja val la pena doncs es veu un teatre de qualitat i uns personatges treballats.

Helena Xirgu @Helenaxc