Boscos

Teatre

informació obra


Traducció:
Cristina Genebat
Direcció:
Oriol Broggi
Intèrprets:
Màrcia Cisteró, Cristina Genebat, Marissa Josa, Clara de Ramon, Xavier Ricart, Xavier Ripoll, Marc Rius, Carol Rovira, Xavier Ruano, Sergi Torrecilla, Ramon Vila
Ajudantia de direcció:
Anna Castells
Il·luminació:
Pep Barcons
Vestuari:
Annita Ribera
Vídeo:
Francesc Isern
So:
Damien Bazin
Caracterització:
Helena Fenoy
Autoria:
Ivo Dimchev
Composició musical:
Ivo Dimchev
Sinopsi:

L’obra que falta fer a Barcelona per completar la tetralogia de Mouawad, La sang de les promeses. Després d’Incendis i Cels, ara farem Boscos. Amb un gran repartiment, amb un text colpidor, oníric, fort, bestial i brutal. De nou, una reflexió poètica entorn al mal, a les guerres i a la història (trista història) d’Europa. I aquests llaços de sang que són ineludibles i destructors. Aquest cop concentrant-nos a l’Europa actual, a partir de la seva història i les guerres del segle XX, la primera i la segona guerra mundial. 

Pare? Què és el que m’esquartera, llavors? El que em destrossa? No t’ho pregunto, eh? Només ho faig veure. De vegades va bé fer veure que algú ens respondrà i que, finalment, tot es posarà en ordre encara que no hi hagi res que sigui veritat,  que no hi hagi res que sigui veritat. T’envio una abraçada, pare. T’envio una abraçada.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a la il·luminació (Pep Barcons)


Crítica: Boscos

12/04/2017

La marató de la història

per Judit Martinez Gili
Boscos Biblioteca de Catalunya, 6 d'abril de 2017 [caption id="" align="aligncenter" width="611"] Boscos © Bito Cels[/caption] L’aparició d’un enigmàtic paleontòleg després de la mort de la seva mare empeny a la Loup a voler conèixer i entendre la vida de les seves antecessores. Desconeixedora de l’origen del dolor del seu cor va descobrint la veritat històrica sobre un passat directament lligat a les emocions. L’obra escrita per Mouawad va plena de detalls que posen al descobert l’enorme qualitat del text, per la polidesa de cada proposició, pels paral·lelismes i els lligams, i per la poesia i musicalitat amb què cada paraula és pronunciada. El fet de la promesa és el fil conductor entre dones que, a la seva mida, esdevenen fortes davant un entorn que les obliga a patir i viure infelices. Aquest projecte, Boscos, dura quatre hores, però juga a favor seu que les escenes són àgils i els canvis de plans la fan dinàmica. La qüestió és que hi ha molta part de monòleg amb cada paraula estudiada i matisada. Si bé és cert que està molt ben interpretada, algunes de les intervencions podrien escurçar-se sense que això afectés l’enorme complicació del projecte. En un espectacle d’aquesta envergadura, la responsabilitat que tot el projecte funcioni a cada representació rau sobretot en una preparació exhaustiva inicial i en el rigor i constància dels actors. Per una banda marquen el nivell d’energia de cada obra i, a més, han de mantenir el seu personatge i aparèixer en el moment necessari amb el vestuari i la caracterització adients. Realment Boscos deu ser de les obres que més extenua als intèrprets. Respecte a l’escenari, aquesta vegada és horitzontal per donar aire a les tantes escenes simultànies en plans temporals diferents. Una escenografia rústica i il·luminació que busca donar el to emocional adient per a cada escena acaben de completar aquesta peça, que ha estat una aposta maratoniana. La Biblioteca de Catalunya es mostra com una sorpresa canviant que manté com a fil conductor la fredor de les seves parets de pedra. A més a més, la companyia laperla29 està pujant, a poc a poc, els esglaons del teatre d’èxit i comença a ser sinònim de qualitat i innovació, fins que no caigui perillosament en els seus propis tòpics. La trama de Boscos es presenta realment embolicada, però amb l’ajuda de la repetició de trams d’escena i salts temporals va quedant clara de mica en mica. És interessant la reiteració de tipologies que interpreta cada actor; amb caràcter i història diferents, un actor farà sempre de la mare o del pare, per ubicar en context la desena d’actors interpretant els trenta personatges. D’aquesta manera, Boscos es fa gran però no feixuga ni tampoc incomprensible. Judit Martínez Gili @CritCultural