42km.

Teatre

informació obra


Direcció:
Roger Torns
Intèrprets:
Rafa Delacroix, Diana Gómez , Georgina Latre
Escenografia:
Albert Ventura, Ona Grau
So:
Alejo Levis
Il·luminació:
Rubèn Taltavull
Sinopsi:

La Laura, la Marta i en Felo volen desaparèixer, com cada cap de setmana, a la festa de la Ruta. Avui en Chapi no va amb ells. De camí presencien l’accident d’un cotxe semblant al del Chapi, obligant als personatge a prendre la decisió d’aturar-se o continuar.

Aquesta dicotomia els acompanya durant el pelegrinatge al llarg dels 42km de la Ruta que els permet experimentar la llibertat, que sols en aquests “Temples” son capaços de trobar.

Guanyadora de la Beca Odisseu 2018, una reflexió profunda del que va ser l’anomenada Ruta del Bakalao

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: 42km.

03/03/2020

La moguda bakalaera

per Joana Cortils

42 km
Teatre La Gleva, 22 de febrer de 2020

 Les portes del teatre s'obren i automàticament som dins la festa, concretament la que forma part de l'anomenada Ruta del Bakalao de la València de l'any 1993; però la festa fa anys que va començar i el que presenciem és més aviat el declivi de tota una forma d'evasió per a molta gent d'aquella generació. Aquest espectacle es va estrenar l'any passat a l'Eòlia gràcies a la Beca Odisseu 2018 i ara és al Teatre La Gleva fins diumenge dia 8 de març.

Recorrent la carretera del Saler -Espiral, NOD, A.C.T.V, Spook, Puzzle, Barraca...- un munt de discoteques s'alçaven al llarg de 42 km als afores de València que permetien encadenar una festa sense descans durant 72h. És en aquest context on veurem en acció a Marta (Georgina Latre), Laura (Diana Gómez) i Felo (Rafa Delacroix) que sota la direcció de Roger Torns encarnen tres amics vivint un cap de setmana frenètic.

La complicitat dels tres intèrprets es posa de manifest ja des de l'inici de l'obra quan reciten a l'uníson el preludi del que estem a punt de presenciar. El text de Manel Arévalo beu de diverses fonts i testimonis directes documentats de l'època i en fa una lectura, més aviat romàntica, del que va representar aquella moguda. Una immersió que ens fa reflexionar sobre els paral·lelismes que hi ha en generacions posteriors, potser no som tan lluny d'aquella manera d'entendre la festa, i és que sempre hi ha una generació més preparada que l'anterior i igual de desaprofitada.

El text fa un viatge, sovint guiat per la narració d'una de les actrius, per les vivències de tres amics que, com diuen els fantasmes de l’acudit “¿Dónde vamos? No sé, yo te seguía a ti”, segueixen la corrent d’un temps; però l’alcohol i les drogues no aconseguiran tapar els problemes que, sota el rerefons de festa, suren posant al descobert uns personatges que lluiten per fer-se un lloc en una societat que els gira l’esquena.

L’escenografia, immersa en fum de tabac, compta amb els seients mòbils d'un cotxe de veritat que els dona molt de joc i estan molt ben aprofitats. Un cub al centre que serà alhora molts espais diferents en funció de les necessitats de la història. Val la pena de veure la interpretació i el treball corporal de tots tres actors sobre l'efecte concret provocat per determinades drogues, immersos quasi la totalitat de l'obra en un estat d'embriaguesa absolut.

Aprofiteu d’anar-la a veure abans que s’acabi!