L'amansi(pa)ment de les fúries

Teatre

informació obra


Direcció:
Carla Rovira
Adaptació:
Carla Rovira
Dramatúrgia:
Carla Rovira
Intèrprets:
Silvia Albert Solape, Andrea Artero, Esmeralda Colette, Adrià Díaz, José Pedro Garcia Balada, Oriol Genís, Òscar Jarque, Ariadna Matas, Santi Monreal, Ricard Sadurní, Laura Vila Kremer
Vestuari:
Albert Pascual
Autoria:
Lucas Hnath
Traducció:
Helena Tornero
Sinopsi:

Segur que els heu vist actuar al parc de l'Estació del Nord, on hi ha un petit escenari circular que acull els intèrprets i el públic. Ni elements escenogràfics a la vista ni equipament tècnic... Només el talent dels actors i actrius, les seves veus i els textos d'un gran de l'escena. Així s'aconsegueixen uns muntatges frescos, capaços de posar el teatre a l'abast de tothom, seguint la tradició anglosaxona (ho veureu a Londres i altres ciutats britàniques, però també a Nova York) d'oferir obres del bard en espais públics i de manera gratuïta. Potser la proximitat s'adiu poc amb les grans dimensions del Teatre Grec, d'aquí que, per a l'ocasió, l'espai escènic i les grades hagin limitat la seva capacitat per propiciar una sensació d'intimitat. Allà, els Parking Shakespeare celebren l'aniversari de la seva creació l'any 2009 amb un programa doble. Arrenquen amb L'amansiment de la fúria, que ja va posar en escena per a la companyia Pep Garcia-Pascual el 2009 però que, deu anys després, reprèn la directora i també dramaturga Carla Rovira (Aüc, Màtria...). És una autora totalment identificada amb el feminisme i no és cap casualitat que es disposi a revisar una de les obres més masclistes de Shakespeare (la companyia Els Pirates també la porta a escena, igualment revisitada, en aquesta mateixa edició del Festival). Com representar en clau feminista una obra com aquesta? Rovira ho fa posant el focus en els comportaments agressius que la llibertat i rebel·lia de la protagonista, Caterina, genera en els homes que l'envolten.

Finalista a Premi Novaveu 2019

Crítica: L'amansi(pa)ment de les fúries

03/07/2019

L’empoderament de les fúries

per Anna Molinet

L'amansi(pa)ment de les fúries Parc de l’Estació del Nord, 1 de juliol de 2019

Arriba el Juliol i amb això arrenca de nou Parking Shakespeare, teatre de carrer, a l’aire lliure i gratuït que enguany celebra el desè aniversari. De nou s’han fet seva l’espiral del Parc de l’Estació del Nord, transformant un espai públic en un escenari on passen coses màgiques.

Els dies senars es representa l’Amansi(pa)ment de les fúries, extret del clàssic de Shakespeare L’amansiment de la fura i dirigit i adaptat per Carla Rovira.

Ens trobem davant d’un Shakespeare deconstruït, primerament, perquè el mateix Shakespeare s’ha afegit a l’obra com a personatge. Sembla només un petit detall, però és el gran puntazo de l’obra. Participa amb un paper de “déu” ja que es tracta del creador del text i per tant, el que mou els fils dels personatges, que són les seves marionetes. El més interessant d’aquesta adaptació és que, tot i que l’argument es manté força intacte – sobretot al principi –, veiem com els personatges desperten i decideixen canviar detalls de l’obra. Al principi seran subtils, però poc a poc, l’espiral es va eixamplant fins a trencar per complet el fil original. Els personatges femenins prenen rellevància, i s’empoderen, guanyen consciència sobre la seva opressió fins arribar a un clímax... que no us explicarem perquè seria massa spoiler.

A tot això cal aplaudir la gran feina per part del repartiment, que ha estat meravellós i ha aconseguit fer-nos petar de riure durant tot l’espectacle. Molta energia i molt ben canalitzada, ja que no és fàcil actuar en un espai públic amb soroll i interaccions de l’exterior, sense tècnic de llums ni de so, i en un espai circular.

Una altra cosa interessant del Parking Shakespeare és el trencament per complet de les barreres entre espectador i repartiment, ja que no hi ha ni tan sols backstage, o camerino. Poder observar com es canvien de roba o com es col·loquen per sortir en escena em sembla una experiència molt especial.

En resum es tracta d’una obra clàssica però alhora actualitzada, que ens fa qüestionar el masclisme present en Shakespeare, un autor que a vegades es considera massa intocable, però que Carla Rovira ha demostrat que es pot manipular i deconstruïr sense perdre’n l’essència.

Anna Molinet @Annafase_