Migrare

informació obra



Companyia:
Cia. Maduixa
Direcció:
Joan Santacreu
Coreografia:
Cristina Fernández
Composició musical:
Damián Sánchez
Vestuari:
Pascual Peris
Il·luminació:
Ximo Olcina
Dramatúrgia:
Paula Llorens
So:
Andrés Roses
Ajudant de direcció:
Paula Llorens
Intèrprets:
Cristina Maestre, Melissa Usina / Paula Esteve, Laia Sorribes, Paula Quiles, Sara Canet
Sinopsi:

Quatre dones i un espai buit minat d’obstacles i fronteres invisibles, d’odis irracionals i de prejudicis. Van haver de deixar la seua terra d’origen i el país d’arribada les rebutja. L’espai s’ha convertit en un no-espai. Elles el transiten buscant el seu lloc. Un lloc on poder viure, on arrelar, un lloc al qual anomenar «llar». Només demanen això i lluitaran per aconseguir-ho. Una peça de dansa sobre xanques. Equilibri i poesia en moviment que apel·la les emocions dels espectadors.

Crítica: Migrare

21/09/2021

Magnètica mirada a les migracions

per Martí Rossell Pelfort

Migrare
Ciutat Reguer, 10 de setembre de 2021


Maduixa Teatre torna a presentar una coreografia preciosa damunt les xanques. A l'estrena de FiraTàrrega, les intèrprets trepitjaven fort a la Ciutat Reguer, davant un públic hipnotitzat. Desafiant altres propostes de dansa, s'imposa una dramatúrgia emocional, ben travada i extraordinàriament expressiva.

Les quatre intèrprets arriben a aquest no-lloc disposades a enfrontar-se a tota mena de perills. Es calcen, veient el llarg viatge que tenen per davant. La por, el desig, el somni, la solitud i les adversitats són les protagonistes del viatge. A través de la mirada ens arriben tots els sentiments, creant una gestualitat envejable. Al costat de la mirada, la música i la coreografia encaixen de meravella. Llenguatges universals, d'una potència i una poesia increïbles. Les fronteres es dibuixen i es desdibuixen, els problemes les posen a prova: ara insegures, ara fortes. A estones remen juntes i la coreografia avança a ritme unitari, de vegades no s'entenen i comencen les dificultats. L'engranatge no s'atura i sempre apareix un nou repte físic (i coreogràfic) a superar.

El viatge recorda inevitablement a Camí a l'escola. L'expressivitat i la universalitat de la proposta poden ser el denominador comú. En aquesta ocasió, l'espai escènic és mínim, res sembla necessari en una coreografia on l'expressió corporal cobra una dimensió onírica. El vestuari, que fuig d'identificar-se en un lloc concret, pot resultar antic, però serveix per entendre que el conflicte de les migracions no té límits de temps. Per desgràcia, són moltes les persones que fugen de casa a la recerca d'un lloc millor, des de fa molts i molts anys, i sense previsió d'un final imminent.

Migrare no hi ha temps per avorrir-se, la tècnica de xanques és atractiva i realista, orgànica. Coreogràficament resulta sensacional, l'argument és directe i es clava com un fibló, entre imatges magnètiques, seductores. Maduixa Teatre segueix apujant el llistó amb una proposta brillant a tots nivells.