Les cigonyes venen de Tailàndia

Teatre

informació obra


Direcció:
Blanca Bardagil
Intèrprets:
Laura Riera, Boris Cartes, Lara Correa, Xavier Alomà
Escenografia:
Anna Tantull
Il·luminació:
Aina Vergés
Vestuari:
Marina Prats
So:
Damià Duran
Producció:
McGregor Teatre, Escena Nacional d'Andorra
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

La Rita és la germana de la Sandra. La Sandra és la parella d’en Jordi. Tots tres celebren que la Rita aviat serà mare i, entre brindis i rialles, juguen a un joc: cadascú ha de dir dues mentides i una veritat, i la resta ha d’endevinar quina de les tres coses és certa. Aquest joc aparentment innocent precipitarà els esdeveniments, i amb l’arribada d’en Guillem i la relació que hi tenen cadascun d’ells, ja no hi haurà marxa enrere.

Crítica: Les cigonyes venen de Tailàndia

24/06/2018

Mil voltes de campana entre Tailàndia i un maleter

per Judit Martinez Gili

Les cigonyes venen de Tailàndia El Maldà, 22 de juliol de 2018

[caption id="attachment_2556" align="aligncenter" width="442"] Medea Films[/caption]

Una simple trobada de col·legues pot acabar sent el niu d’esdeveniments completament inversemblants. El pretext d’un embaràs i una visita evidencien que allò que sembla un espectacle realista informal no té per què ser-ho. Les cigonyes venen de Tailàndia és el relat d’una anècdota, aquelles històries que amb el temps esdevenen més imprevisibles i més macabres.

La idea original de Blanca Bardagil, ben boja, sembla que ha trobat en la companyia d’Els McGregor un grup interessat a encarnar la colla de les decisions precipitades que no porten mai res de bo. El públic riu del paper que li toca jugar i de com poden girar la truita les paraules a través de la persuasió. En el fons, però, Les cigonyes venen de Tailàndia és una història banal la intenció de la qual no és remoure ni reflexionar.

Els personatges actuen seguint les seves emocions de manera que els esdeveniments viuen girs sobtats i contrasts interessants que determinen la relativa credibilitat del relat. Per tant, una suma d’elements diversos resulten en una proposta prou entretinguda, al gust del públic content de trobar una peça lluny de trencar grans convencions però a la vora dels teatres de proximitat.

Perquè a vegades les persones prenen decisions precipitades de les quals és ben fàcil penedir-se i completament difícil d’arranjar-les, i val més convertir-les en relats macabres. Per aquest motiu l’espai, El Maldà, que sempre dóna una sensació domèstica, es contraposa amb un joc irreal de llums, so i silenci que allibera un aire que posa els pèls de punta amb focus i penombres de diferents temperatures.

Judit Martínez Gili @CritCultural