Vides privades

Teatre

informació obra


Adaptació:
Juan Cavestany
Direcció:
Norbert Martínez, David Selvas, Didier Ruiz
Intèrprets:
David Selvas, Marta Marco, Mima Riera, Javier Beltran
Escenografia:
Jose Novoa
Il·luminació:
Mingo Albir
So:
Ramon Ciércoles
Caracterització:
Paula Ayuso
Vestuari:
Maria Armengol
Producció:
La Brutal
Autoria:
Didier Ruiz
Sinopsi:

Què passa quan la teva nova parella et comença a fer preguntes sobre la teva relació anterior? Què sap? Què li has explicat? Si això passa el dia que has decidit convidar-la a un hotel rural amb encant, assegura’t que la teva ex-parella no hagi decidit fer exactament el mateix. Una comèdia sobre la passió, un camp de proves sobre l’amor el desig i el sexe.

Crítica: Vides privades

02/05/2017

Ni l’escenari idíl·lic de Begur

per Clara M. Clavell
Vides privades
Teatre Borràs, 29 de març de 2017 
[caption id="attachment_541" align="alignnone" width="300"] Felipe Mena ®[/caption]
Ens trobem a un hotel que mira el Mediterrani des de Begur. A l’escenari, dues habitacions d’hotel que es toquen, comunicades per una terrassa amb vistes al mar, serveixen per presentar-nos dues joves parelles: la Sílvia (Mima Riera) i l’Eduard (David Selvas) i l’Amanda (Marta Marco) i el Víctor (Javi Beltrán). Tot sembla idíl·lic, entre mitges confessions d’amor i inicis de relacions poc creïbles, fins que l’Amanda i l’Eduard es troben, casualment i després de separ-se, al balcó de l'hotel on havien anat plegats. A partir d’aquí i durant 90 intensos minuts esclatarà la bomba de rellotgeria que capgirarà aquelles passions i merders que els dos protagonistes ja creien tenir enterrats, o això voldrien amb les noves parelles. Mentrestant, el Víctor i l’Amanda, dos joves amb ganes de menjar-se el món però amb una autoestima pels terres, passen a ser dos espectadors més d’aquesta muntanya russa passional que porta a tots quatre a una situació totalment destructiva plena d'humiliacions i situacions passades de rosca. Els actors porten la interpretació a tal límit que costa diferir un text que no t'acabes de creure del tot. Paco Mir ja va portar aquesta obra de Noël Coward al mateix teatre, durant la temporada 2000-2001, i ara amb el segell de La Brutal i sota la direcció del mateix Selvas i Norbert Martínez, l’obra té certs punts actualitzats per fer el text més vigent com el pis que l’Amanda té al Gòtic i lloga per l’airbnb o el sushi per emportar que substitueix la típica comanda de pizza. També el posat de joves “progres” que semblen dominar-ho tot, excepte les seves pròpies vides, fa allunyar-nos del text autèntic que Coward presentava el 1930. Una obra portada massa a l’extrem amb uns actors de primer ordre. Potser per això costa creure que l’obra, tot i regalar-te grans dosis de comicitat amb una excel·lent Marta Marco, no pugui aspirar a molt més i hagi apostat per un Teatre Borràs.
Clara M. Clavell