vincdesdevenir - Quim Bigas

Nous formats

informació obra


Direcció:
Quim Bigas
Dramatúrgia:
Pau Matas
Sinopsi:

Partint de la premissa que no cal arribar enlloc i que enlloc s’entra amb les mans buides, Quim Bigas proposa a un grup de joves del col·lectiu LGBTQI+ de Terrassa un seguit de trobades. En un procés que durarà unes tres setmanes, el grup anirà trenant pensament, discurs, pràctica i cos a partir de tasques físiques, converses, experiències, moments. El resultat no serà més (ni menys!) que la posada en comú de tot plegat, compartida amb l’audiència en recorreguts que passaran per diversos espais de la ciutat (però mai en línia recta).

L’expressió anglesa hanging out ofereix matisos interessants a la idea de trobada, de trobar-se. Ho hem fet totes en algun moment, això: to hang out, estar i prou, juntes però sense un fi concret, ja sigui en un parc o en una plaça. Recollint l’experiència de projectes passats com Festucs o Carne Fiesta, el coreògraf Quim Bigas seguirà el fil de cada sessió per facilitar un espai similar de creació. Un espai previ al judici, a l’explicació o – fins i tot – a la definició d’una identitat.

Perquè a Vincdesdevenir una de les intuïcions de sortida passa per provar de desactivar, precisament, la racionalització excessiva de la definició d’allò que som. Identitat és un concepte trampós, un dibuix que pot aparèixer com un acte de rebuig a una altra imatge. Passa sovint: Ens expliquem individualment quan defugim el reflex d’una normalitat col·lectiva. Però som, realment, en funció d’allò que no som? Som dibuix? Què passaria si observessim, primer, allò ja és aquí quan entrem per la porta? Allò que sí que som, sense necessitat d’emmirallar-nos?

Desplaçant l’eix del jo cap al nosaltres i buscant l’asimetria en la relació entre el cos i el seu reflex fet paraula, Vincdesdevenir és un passeig per un laberint sense centre. Primer s’hi perdran els participants, i durant el TNT ens duran de ruta a la resta, marcant racons de la ciutat com a fites d’una excursió volgudament enrevessada. Perquè és en les desviacions del passeig, com en les trobades de tarda d’estiu a la plaça, on sovint apareix – gairebé sense voler-ho – un sentit.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: vincdesdevenir - Quim Bigas

20/10/2020

No cal arribar enlloc, només ballar

per Mar Panyella Bonet

VINCDESDEVENIR

Festival Terrassa Noves Tendències, 10 d'octubre de 2020.

VINCDESDEVENIR, la nova peça del ballarí i coreògraf Quim Bigas, ha remullat el Festival TNT d’aquest any amb altes dosis d'espontaneïtat i frescor. La proposta és una peça de dansa comunitària que s’ha creat a través d’unes trobades entre el coreògraf i un grup de joves de Terrassa, part del col·lectiu LGTBI+ i no professionals del camp de la dansa. El resultat ha estat un espectacle de creació col·lectiva, lliure i poètic, que s’ha representat durant dos dies dins el marc del festival.

La peça explora els punts en comú i les dissonàncies que construeixen el conjunt dels membres participants: una estructura desigual però plena de vida, un món fet de mons que simplement busquen esdevenir en el si de la peça, sense la necessitat d’arribar enlloc ni de buscar res. Cada participant de l’espectacle ha portat una part del seu món personal a escena, per compartir-lo primer amb la resta del grup, durant el procés de creació, i finalment amb el públic del festival.

Bigas juga amb totes aquestes peces pel simple plaer d’explorar, apostant directament per l'espontaneïtat, la llibertat i fins i tot la vulnerabilitat dels intèrprets, però també la del públic. L’esperit comunitari que ha regit el procés de creació de la peça, i que en certa manera és la justificació de la peça en si, es fa palès al llarg de tot l’espectacle. VINCDESDEVENIR es mou pel simple plaer de moure’s, desafiant la idees capitalistes que defensen que és indispensable arribar a algun lloc, i que el resultat és sempre més important que el procés o que les condicions en les quals aquest és possible.

El llenguatge de la peça conserva els elements clau de l’univers de Bigas: l’ús afectiu (i efectiu!) de la música pop, l’espai com a terreny de canvis o la reivindicació del joc dins les arts escèniques. L’espai sonor s’omple de cançons que es barregen, sonant directament des de telèfons mòbils que els intèrprets duen amagats quan caminen entre el públic i quan es posen a ballar: Born This Way de la Lady Gaga, la Mónica Naranjo i fins i tot la Bad Gyal són la banda sonora de VINCDESDEVENIR.

En aquesta ocasió, Bigas ha posat al centre de l’escena aquests cinc joves de Terrassa, que han ballat amb tota la seva energia al festival de teatre de la seva ciutat, i que no han parat ni tan sols quan s’ha posat a ploure. Una pluja que ha acompanyat el clímax de la peça i que al cap d’una estona s’ha aturat, just abans del final. Bona part del públic ha estat conscient, en aquest moment, que davant seu hi tenia lloc un tros de vida, i de màgia, fruit de la casualitat — irrompent en una peça que ja de per si s'obre a la possibilitat de manera natural.

Mar Panyella
@katkurdt