Austràlia

Teatre

informació obra


Direcció:
Israel Solà
Intèrprets:
Ester Cort, Meritxell Huertas , Carme Poll, Brian Lehane
Escenografia:
Clàudia Vilà
Vestuari:
Clàudia Vilà
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Guillem Rodríguez
Sinopsi:

L’Elena ha rebut una trucada des d’Austràlia on la seva germana Laia li pregunta si li donaria un òvul per poder tenir un fill amb el seu marit, l’Andy. Ella no ha trigat ni dos segons a contestar que sí, i ara, està a punt de creuar mig planeta per sotmetre’s al procés d’hormonació i donació. La seva germana gran, la Mercè, s’ha entestat a acompanyar-la tant sí com no. Serà la primera vegada en molt de temps que estan les tres germanes juntes. L’Elena té molt clar que faria qualsevol cosa per la seva germana. Al cap i a la fi, són família.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Austràlia

19/11/2023

Nova connexió Texas-Austràlia

per Maria Pujol

Austràlia

Espai Texas, 8 de novembre de 2023

Moviment i eufòria a Bailèn 205 des de l’obertura, aquest passat mes d’octubre, de l’esperadíssim nou Espai Texas. Dues sales de cinema i un teatre, que inaugura nova connexió aèria amb Austràlia. Celebració de primera amb la tornada de l’aclamadíssim primer text en solitari d’Israel Solà (La Calòrica) estrenat a finals de l’any passat a la Flyhard i doblement guardonat als Premis Teatre Barcelona 2023 (Millor Espectacle de Proximitat i Millor Actriu de Repartiment per Ester Cort).

A Austràlia volem amb l’Elena (Ester Cort) i la Mercè (Meritxell Huertas), que visiten la seva germana Laia (Carme Poll) per formar part del que, consideren, serà el viatge més important de la seva vida. La Laia i l’Andy (Brian Lehane) fa temps que intenten, sense èxit, tenir una criatura, i li han demanat un òvul a l'Elena poder fer realitat el seu desig. Ella accepta sense dubtar-ho i comença el procés mèdic que culminarà amb el viatge a Austràlia i la donació. Acompanyada per la Mercè, qui es nega a perdre’s el procés, les tres germanes passaran un intens mes juntes a Austràlia. El primer plegades en molt de temps.

Israel Solà ens proposa un text que parteix d’unes vivències reals que, tot i que alienes, les actrius es fan totalment seves al llarg d’uns setanta-cinc minuts que donen per molt. Presenciem conflictes que sorgeixen després de molts anys de parlar poc (o malament) arran dels dilemes que implica la donació d’òvuls de l'Elena. Les germanes descobreixen els efectes de la distància física i emocional i es qüestionen els vincles i el concepte de família. La tradicional i la que no ho és tant. La validesa dels seus límits. Què et fa voler ser mare? Què et converteix en una? 

Solà i les intèrprets aconsegueixen presentar-nos uns personatges en creixement constant, que veiem lluitadores, vulnerables, catàrtiques. L’exhibició interpretativa és preciosa i ens fa empatitzar alternativament amb les germanes. Riem amb la Mercè, plorem amb l’Elena (que porta de forma excel·lent l’afonia que l’obliga a fer la funció amb micròfon) i abracem una Laia que, per primera vegada a la vida, sembla obrir les portes del seu cor.

El debut d’Israel Solà és una celebració dels vincles familiars i les seves dificultats, i alhora un exercici reflexiu sobre què fa créixer i néixer aquests vincles. La maternitat. Ser mare i el que implica, avui dia, el concepte. Premisses d’un debat obert, gens alliçonador, que tracta amb tendresa i honestedat una situació delicada i complicada pels qui la viuen com a realitat pròpia. 

Podrem anar a Austràlia fins a finals de gener de l’any vinent i celebrar així l’estrena d'Israel Solà i l’encertadíssim enlairament d’un reformat Espai Texas que esperem que duri per molts i molts anys.

@mariapuco_