El gran comediant

Teatre

informació obra


Direcció:
Joel Joan, Hèctor Claramunt
Intèrprets:
Joel Joan, Xavi Mira, Sandra Monclús, Àfrica Alonso, Eduard Muntada
Autoria:
Joel Joan, Hèctor Claramunt
Sinopsi:

Després de l’èxit d’Escape Room, els seus autors tornen a provar sort amb una nova comèdia escrita a quatre mans. Ara, Joel Joan i Héctor Claramunt fixen la seva àcida mirada en el món dels artistes, un terreny que ja van trepitjar amb la recordada sèrie El crac. Una història d’èxit i fracàs, d’egos, enveges, rivalitats i discursos motivadors. Una competició entre amics que arribarà a ser literalment una qüestió de vida o mort. Els amics són en Llorenç, actor famós i diví, i l’Ernest, que ha arribat als 50 anys i no ha acabat mai de sortir-se’n. A punt de tirar la tovallola, rep l’ajuda d’un dels millors coach d’autoajuda i les coses comencen a canviar. Potser massa.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El gran comediant

07/11/2021

Oh preuada modèstia!

per Laura Tarrés i Pidemont

Primera crítica de la Laura Tarrés i Pidemont

El gran comediant
Teatre Municipal de Girona / Temporada Alta, 22 d'octubre de 2021

Oh, quina barra! Quin home més salvatge! Que macabre que és! Aquestes van ser algunes de les exclamacions que alliberava el públic, entre riallada i riallada, a la funció del Teatre Municipal de Girona sota el títol El gran comediant.

Qui coneix la interpretació de Joel Joan pot intuir cap a on van els trets. De nou, aconsegueix endinsar-se a la mirada humorística d’un personatge inversemblant i un punt avar; que podria ser capaç de destruir tot el seu entorn pel propi benefici. Amb aquesta obra els actors aconsegueixen traspuar a tot espectador una barreja de sentiments contradictoris que aniran evolucionant al llarg de la funció: ràbia, alegria, impotència, empatia, etc. Aquests queden clarament demostrats amb els comentaris que s’eleven des del públic, que permeten crear un uníson de tot el teatre de riallades i sons de dolor tipus “Oh, que grotesc!”. En aquest sentit, el personatge de Joel Joan (Llorenç Tortosa) juga amb el seu bagatge indiscutible d’altres interpretacions en què també ha adoptat aquesta personalitat egòlatra com a actor. Aquest fet ens obliga a preguntar-nos qui interpretaria a qui. No obstant això, és del tot lloable aquesta capacitat que té de saber embriagar a tot un públic accentuant totes les seves imperfeccions com a “triomfeti” i català políticament reprimit, tal com ha demostrat en sèries com Plats bruts i El crac de Tv3.

Es tracta d’una paròdia que ens condemna a totes a debats interns sobre la crueltat d’un mateix i la rivalitat entre les amistats que comparteixen un mateix objectiu professional. La història es relata des d’una perspectiva humorística amb intenció de mostrar aquella perseverança egoista del fenomen celebrities. Tot això, sense abandonar mai el rerefons polític que caracteritza el mateix protagonista. Tanmateix, els tres personatges principals de l’obra, aconsegueixen crear un dinamisme i sentit en el guió que ens fan impossible no petar-nos de riure.

Hèctor Claramunt i Joel Joan presenten nova funció als escenaris a través de sis caràcters únics que si es poguessin posar a una balança aconseguirien l’equilibri perfecte entre ells. Una obra que ens parla d’egocentrismes exagerats, d’autoestima i amor propi, d’objectius estroncats, de realitats amargues i tendències perverses que la humanitat desenvolupem sense tenir en compte el col·lectiu humà. Tot aquest caràcter únic de l’obra, agafa encara més volada a través de l’escenografia, que ens permet entrar en la intimitat de l’àtic de Llorenç Tortosa i la seva parella interpretada per Sandra Monclús. Aquest personatge trenca amb la hipocresia del seu home i ens proposa, a través de la sàtira, una realitat més humana, femenina i conscient.

Amb tot, podem corroborar que, tot i la desitjada i preuada modèstia a què aspira l’actor principal, els i les que hem gaudit d’aquesta obra com a espectadors coincidim en les ganes de cridar: Oh, quina barra! Quin home més salvatge! Que macabre que ets!

Laura Tarrés i Pidemont
@laura.tarres