Excalibur i altres històries d’animals morts

informació obra



Intèrprets:
Diego Ingold, Jaume Miralles, Gal·la Peire, Mai Rojas
Direcció:
Hermanos Picohueso
Producció:
DespertaLAB 2019
Ajudant de direcció:
Pau Masaló
Companyia:
Los escultores del aire
Sinopsi:

El canvi climàtic ens brinda la possibilitat de veure com una parella de rens es van descongelant a poc a poc a Sibèria. Els dos es pregunten si l’àntrax que els corria per les venes fa 35 anys, sobreviu a les baixes temperatures.

Al mateix temps, en una altra part del Món, els integrants de la companyia Hermanos Picohueso, practicant l’intrusisme laboral i la redempció familiar per matar gallines durant la grip aviar, presenten públicament un joc per a posar en evidència els terribles mecanismes del poder.

L’espectacle té com a punt de partida el joc de taula Expoli creat per la mateixa companyia. Un joc que fa evidents les estructures del poder, la base de la dramatúrgia del muntatge. Una ovella clonada, uns rens descongelats de Sibèria i una corresponsal molt «espacial» són les narradores que, des de l’humor, ens aniran conduint per les diferents històries.

Premi en la categoria d'eines digitals Premis de la Crítica 2019

Finalista a noves tendències Premis de la Crítica 2019

Finalista a Premi Novaveu Premis de la Crítica 2019


Crítica: Excalibur i altres històries d’animals morts

24/05/2019

Política i altres històries de por

per Anna Molinet

Excalibur i altres històries d'animals morts Sala Àtrium, 17 de maig de 2019

Els Hermanos Picohueso ens presenten una obra sobre les polítiques de la por, sobre com mitjans de comunicació i poders polítics tergiversen la informació per a manipular com pensem, actuem o votem. El format, que ens recorda molt a l'Agrupación Señor Serrano, és el live cinema, on podem observar simultàniament la pel·lícula - en aquest cas és un programa de televisió - i el making of d'aquesta. D'altra banda, els materials que utilitzen són molt enginyosos: peces de dòmino, un pal de fregar, tisores, tetrabriks, pinces... i ens demostra que amb un pressupost reduït es poden fer coses molt grans.

El live cinema és complicat pel tema de la sincronització, però no sembla que tinguin cap problema en que tot rutlli a la perfecció i sigui fluït. De fet, la improvització, que provoca que cap dia l'obra sigui exactament igual, ajuda a la naturalitat de les escenes.

Com hem dit, el recurs escollit per a explicar-nos la història és un programa de televisió, presentat per la famosa ovella clonada Dolly i la també arxiconeguda gossa Laika, que s'encarrega d'entrevistar als personatges que ens presenten. Utilitzar animals humanitzats ajuda a que empatitzem més amb les seves històries, i ens aporta una nova perspectiva a fenòmens com la grip A o les vaques boges. A més, l'aportació de fets objectius o materials que no van arribar als mitjans mainstream, ens fan replantejar-nos notícies famoses.

Tot i tractar un tema tan seriós, ens trobem davant d'una comèdia, especialment centrada en el beef entre la Dolly i la Laika. La resta de personatges també són molt divertits i carismàtics, cada un amb la seva pròpia història i les seves neures. Entre rialla i rialla, però, tenim un regust amarg, que ens fa pensar en la de vegades que hem estat enganyats i que hem actuat - o deixat de fer-ho- per por o perquè diferents poders ens han desviat la mirada cap a una altra banda.

Fins a quin punt som responsables que això passi? L'espectacle no entra en aquest debat, però sí ajuda a obrir-nos els ulls i a recordar-nos que hem de ser més crítics i informar-nos correctament de tot el que ens arriba mastegat.

Anna Molinet @Annafase_