Bonobo
11 de novembre de 2022, El Canal (Temporada Alta)
“Quin és el pla?”, es preguntava la noia -de cul bonic- perduda i superada davant d’aquella situació amarga que es va crear a ple mes d’agost de l’any 2017 al bell mig d’una gasolinera entre Les Rambles de Barcelona i la ciutat de les llums. “Quin és el pla?”, es preguntava la nena amb mirada innocent tot plorant pel descontrol de la situació, l’enyorança del caliu de la mare i el desconeixement d’aquelles veus i cares amargues. “Quin és el pla?”, es preguntava en Fadi, fent-nos creure que tenia la situació controlada, entre calada i calada de porro, tot apujant el volum de la música i reconduint la sufocació latent de veure aquell cul bonic mentre l’asfalt de la carretera cremava i els plors de la petita s’esvaïen esmorzant xurros amb xocolata. “Quin és el pla”, cridava el simi tancat a la gàbia.
Bonobo arriba per primer cop als escenaris amb el Festival Temporada Alta el dia 11 de novembre al Centre d’Arts Escèniques – El Canal de Salt. Aquesta peça teatral, escrita i dirigida per Josep Julien, ha estat guardonada amb el Premi Quim Masó 2021 i el Premi SGAE Jardiel Poncela 2020. Els protagonistes d’aquesta obra són Neus Ballbé i Moha Amazian, els quals a través d’un road-movie desenvolupen una història de segones oportunitats. L’escenari, fred i desordenat, està compost per diferents peces d’un cotxe atrotinades i escampades per l’espai central. A mà esquerra, observem una taula de so, des d’on Neus Ballbé acompanyarà l’explicació del nostre protagonista principal: Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta que va servir com a instrument homicida, presentat a la història amb el sobrenom Fadi. Tot aquest desplegament de metralla s’acompanya en tot moment amb una gran pantalla corbada que està situada a la part superior de l’escenari. En aquesta pantalla hi veiem imatges il·lustratives que funcionen com a metàfora visual de la història que es va desenvolupant.
Bonobo és una història de segones oportunitats, una obra que convida a l’espectador a connectar amb les calúmnies que patim com a ciutadania davant d’un atemptat terrorista. Ho fa, però, deixant de banda el dol de les víctimes, la mobilització ciutadana, l’emergència del moment i la necessitat pertorbada per trobar i aturar -sigui com sigui- els provocadors d’aquella efemèride. En aquesta línia, l’espectador connectarà amb aquests fets des de la calamitat que explica en Fadi, un dels terroristes que prova d’escapar-se d’aquest horror escollint un altre camí per viure de la mà d’una prostituta i la seva filla. El soliloqui que ens brinda Moha Amazian ens porta a entendre i explorar quins són els sentiments i accions que hauria pogut fer Younes Abouyaaqoub si hagués tingut una segona oportunitat abans de cometre els atemptats de Les Rambles de Barcelona. Així mateix, Amazian relata en el seu discurs el procés de radicalització que va viure en el marc del jihadisme amb el reclutament d’en Jauad, el cap de la banda. Neus Ballbé acompanya l’explicació, fet que dóna cert aire el soliloqui.
“Quin és el pla?” ens preguntàvem totes esparverades davant del televisor veient com les agulles del rellotge avançaven i els provocadors d’aquella terrorífica actuació de les Rambles rondaven lliures pels carrers. Aquesta història, influenciada per aquelles vivències, explora la casuística de les segones oportunitats des d’una mirada subjectiva que aixeca el dubte entre els espectadorxs sobre si el pla consisteix en alliberar el simi de la gàbia o no.
Laura Tarrés
@laura.tarres
