Arbres, vodka i naus voladores.
Teatre de Salt, dissabte 23 d'octubre de 2020
"D'aquí 150 o 200 anys, les noves generacions tindran alguna paraula bona per a nosaltres?". Arbres, vodka i naus voladores és la darrera peça de La Calòrica, una de les companyies teatrals que més èxit han tingut els últims anys a Catalunya i que aquest any participa a Temporada Alta també amb Feísima infermedad y muy triste muerte de la reina Isabel. Els intèrprets d'aquesta obra són Marc Rius, Esther López, Júlia Truyol, Xavi Francés i Aitor Galisteo-Rocher, dirigits per Joan Yago.
En Arbres, vodka i naus voladores, amb l'excusa de posar en escena un programa radiofònic a tema literari, la Calòrica ens convida a reflexionar sobre el futur mitjançant fragments de l'obra de Txékhov – més concretament els seus textos teatrals – i episodis de la seva biografia triats per la companyia amb l'assessorament de la filòsofa Marina Garcés. Els personatges de les obres de Txékhov eren miserables, ociosos, desesperats, incapaços de comunicar-se entre ells, definitivament anàlegs als presentadors del programa ràdio: una presentadora incapaç, una altra amb el vici de l'alcohol...
Malgrat els seus límits, els personatges de l'obra de Txékhov somiaven en un futur meravellós, en el qual haurien obtingut els mèrits i la satisfacció negats en el present. Txékhov mateix, malgrat els seus problemes de salut, imaginava que el futur hauria estat dominat per tecnologies trencadores (les naus voladores del títol) i la humanitat hauria trobat saviesa i harmonia. A partir de fragments de L'hort dels cirerers, L'Oncle Vània, Les tres germanes i La gavina, descobrim les preocupacions, els dubtes, les expectatives i les ambicions pel futur del gran dramaturg rus i dels personatges que poblaven la seva obra, sense deixar de banda la qüestió ambiental. La reproducció d'algun extracte de L'Oncle Vània resulta especialment encertada, ja que és l'obra amb la qual es va estrenar l'edició de Temporada Alta d'enguany, i el guinyo resulta encara més eficaç quan l'espectador s'adona que Júlia Truyol, que interpreta la conductora radiofònica alcohòlica, és la mateixa actriu que va fer el paper de Sonja en L'Oncle Vània.
No és casualitat que la Calòrica hagi tingut tant d'èxit en els darrers anys: la interpretació és impecable i la funció no es fa gens llarga, la qual cosa no sempre és fàcil d'aconseguir amb una obra de caràcter bibliogràfic. Tot i això, l'essència i la intenció de l'obra queden poc definides: a escala emotiva no remou gaire, ja que la reflexió queda poc aprofundida. D'altra banda, la comicitat ajuda a mantenir viva l'atenció de l'espectador, però no acaba de trobar un rol clar dins de l'espectacle. Si l'objectiu de l'obra era generar interès sobre la vida i els escrits de Txékhov, segurament ha estat encertat: realment desperta molta curiositat sobre els drames de l'autor rus i la seva visió entre nihilisme i esperança. Així i tot, les cites i les converses mantingudes en escena no arriben a una profunditat suficient per a generar una reflexió pregona. En definitiva, un espectacle ideal per a iniciar-se a l'obra de Txékhov.
Lucia Gusmaroli
@lucia_sin_tilde
