La volta al món en 80 ties

Teatre | Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Georgina Llauradó, Cristina Martínez
Assesoria de moviment:
Igone López
Escenografia:
Laura Clos (Closca)
Il·luminació:
Laura Clos, Closca
Vídeo:
Kitiara Ferran
Sinopsi:

La Volta al Món en 80 ties és..

Una conferència i un concert.

Dues intèrprets en escena: una actriu multidisciplinar i una pianista que l’acompanya.

Text, performance, dansa i vídeo.

Un viatge en el temps i en l’espai.

Un espectacle divulgatiu i alhora emotiu i combatiu.

Una reflexió sobre el present a partir del passat amb una certa mirada al futur.

Un homenatge a totes les ties valentes que ens han portat fins aquí.

Amb La Volta al Món en 80 ties volem reivindicar el llegat de 80 dones extraordinàries, 80 ties excepcionals.

Volem posar el focus en quina ha estat la seva contribució.

Proposem un viatge que abarca els 5 continents i que es mou saltant per diferents èpoques i contextos diversos on trobarem ties apoderades que són models positius que cal conèixer i reivindicar.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La volta al món en 80 ties

07/03/2020

Reconèixer que darrere d'Einstein o Schumann hi ha 80 ties

per Judit Martinez Gili

La volta al món en 80 ties
Sala Atrium, 4 de març de 2020

Les 80 ties que donen la volta a aquest espectacle han marcat d’una manera o d’una altra la història de la humanitat. Georgina Llauradó i Cristina Martínez han fet exhaustiu treball de recerca i selecció per homenatjar, a través d’un heterogeni storytelling, 80 dones que es mereixen ser anomenades ties per haver nedat a contracorrent en aigües ràpides.

És un espectacle molt senzill que compta amb un ampli ventall de recursos i detalls per transformar una llista de noms i anècdotes en estones divertides, emocionants i interpel·ladores. La volta al món en 80 ties, tot i tenir un títol estrany, demostra que es pot fer bon teatre amb molt poc i pot esdevenir musical si es compta amb un piano —i una pianista- i quatre efectes sonors. No és una obra lineal, és més aviat un espectacle de caixetes bonic. El perquè han fet ús del rosa i han jugat amb la feminitat seran preguntes que elles mateixes podran contestar en la postfunció del divendres 13 de març, dinamitzada per Novaveu.

La Sala Atrium dedica tot el març a les dones, i ho fa amb aquesta peça que al final és un documental divertit i dinàmic sobre totes aquelles dones que si no haguessin estat silenciades formarien part del temari de les escoles. La sala acompanya per generar un ambient entranyable, íntim i una mica fosc, capaç de suportar un muntatge audiovisual complet, atractiu i, el que és més important, coordinat.

Judit Martínez Gili
@CritCultural