Bollywood, Bombay, Barcelona

Teatre

informació obra


Companyia:
Líquido Teatro
Direcció:
Juanjo Cuesta-Dueñas
Dramatúrgia:
Marc Rosich
Intèrprets:
Marc Tarrida , Abel Reyes , Francesc Marginet
Escenografia:
Jairo Fuentes, Violeta Ollauri
Vestuari:
Fran de Benito
Vídeo:
Wasp Studio
Il·luminació:
Antoni Font
So:
Guillem Fernández
Sinopsi:

Exposem la vida a Barcelona de tres joves immigrants indis que han coincidit en un petit pis. De cara a enfora tothom fa el cor fort i en un ambient de camaraderia de mica en mica van aflorant les dificultats de trobar feina, la incomprensió dels veïns o la trobada amb persones que, d’una manera o d’una altra, volen aprofitar-se d’ells.

Tot es desenvolupa entre bromes i somnis, els dos elements que faciliten  evadir-se dels seus problemes. Serà justament aquest component dels somnis el que introdueix directament l’ambient de les pel·lícules de Bollywood. Per això el ball com un miratge de felicitat, irromp directament en la trama trencant el fil argumental i omple de cop l’escena de llum, música i brillantor.

Utilitzem l’humor i la tragicomèdia per posar en escena la decepció que comporta el despertar del somni migratori, quan les il·lusions no es corresponen amb la realitat.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Bollywood, Bombay, Barcelona

23/11/2018

Salt de DúoFàcil

per Dobrin Plamenov

Bollywood, Bombay, Barcelona Escenari Brossa, 9 de novembre de 2018

La companyia DúoFàcil estrena la seva segona producció, després de Y me morí. i ho torna a fer a l'Escenari Brossa (abans La Seca), a l'escenari Palau i Fabre, que se'ls hi comença a fer petit. De fet, la seva primera producció ja va haver de fer un traspàs a la sala principal durant la pròrroga, que va gaudir d'un èxit insòlit per a una companyia desconeguda; un any de gira per tot l'estat. Amb prou feines havien acabat la gira de la primera obra que ja han estrenat la segona, que ha après dels errors de la primera i compta amb molts encerts, entre els quals la dramatúrgia de Marc Rosich, que com qui explica un conte posa a escena la vida a Barcelona de Palwinder Nijar, que és un dels coreògrafs de l'espectacle, juntament amb Esther Sabaté. Moltes de les coses que apuntaven en la seva primera producció se solidifiquen, i aquesta companyia, a qui li agrada tant fer-nos riure, demostra que juga seriosament.

Chaplin deia que la vida és una comèdia en pla general i un drama en primer pla (em permeto la referència cinematogràfica, ja que és molt present a l'obra a través del món de Bollywood, que ho embolcalla tot d'un món on tot és color, ball i alegria), i això és molt present quan l'obra ens posa un mirall al davant i ens mostra com tractem com a col·lectiu a la comunitat Índia a Barcelona i, per extensió, a tota la població emigrant que ha arribat a Barcelona a buscar una vida millor. Ens fem molt riure a nosaltres mateixos quan ens veiem retratats a través de la caricatura, acompanyada de música i ball, però uns segons després ens fem llàstima i ràbia quan entrem a la vida d'una persona a qui se li promet Europa com un paradís i es troba sola, desatesa, explotada. A sobre, ha de fer un gran esforç per respectar les bogeries de les nostres terres, mentre es preocupa en tot moment de ser de fóra el mínim possible, d'existir procurant dissimular el mínim la seva existència, ja que tot pot ser represaliat. I amb tot això ens fan riure! Ens fan venir ganes de ballar perquè Bollywood Bombay Barcelona no idolatra a ningú, retrata la vida d'una persona que fa autocrítica de la seva pròpia comunitat i de la nostra n'explica els fets. I els fets no són alegres ni fàcils, i per això el món fantasiós de Bollywood ens porta a la fantasia on viuen les il·lusions, els somnis, els amors i les promeses complertes, que generen un contrast amb la trama que fa que l'obra sigui molt dinàmica.

Definitivament DúoFàcil ha fet una bona comèdia; una comèdia divertida, crítica, que ens fa riure com a espectadors i ens fa pensar com a ciutadans. Han fet un salt enorme en la seva segona producció i queda clar que els hi hem de seguir els passos, perquè la cosa pinta a que ho aniran fent cada cop millor, amb més carisma, amb més intel·ligència i que cada cop aniran fent coses més difícils (i més grans, que l'escenografia de Violeta Ollauri i Jairo Fuentes és molt ambiciosa) i que les faran semblar més fàcils.

Fins al 2 de desembre a L'Escenari Brossa.

Dobrin Plamenov @DobrinPlamenov