Akelarre

Musical

informació obra


Intèrprets:
Maria Cirici, Laura Pau
Direcció:
Míriam Escurriola
Dramatúrgia:
Mireia Giró, Xavi Morató, Clàudia Cedó, Cristina Clemente
Composició musical:
Ariadna Cabiró , Arnau Tordera, Clara Peya, Gerard Sesé
Interpretació musical:
Gerard Sesé
Escenografia:
Maria Monseny
Vestuari:
Maria Monseny
Il·luminació:
Adrià Aubert, Míriam Escurriola
Producció:
El Maldà
Companyia:
Emanuel Gat Dance
Coreografia:
Emanuel Gat
Sinopsi:

The Feliuettes retornen al cabaret més genuí, amb música, gamberrisme, reivindicació, comèdia i autoparòdia, dirigides per Míriam Escurriola, amb textos de Clàudia Cedó, Cristina Clemente, Xavi Morató i Mireia Giró i música de Clara Peya, Arnau Tordera, Ariadna Cabiró i Gerard Sesé.

The Feliuettes ens conviden al seu aquelarre, on ens interpel.len, es pregunten i ens qüestionen, el per què i les essències del feminisme. A través de l’esperit nascut del cabaret més personal, personatges inesperats posaran en qüestió situacions quotidianes i no tan quotidianes, deformant-les amb un mirall ple de possibilitats.

Humor negre, faula idiota i perversa, el kitsch, l’absurd, l’stand up comedy, l’esperit punk… ingredients en el nostre còctel per parlar amb llibertat, i a la recerca de la llibertat, sobre el feminisme.

Crítica: Akelarre

19/01/2020

Segur que ets feminista?

per Laura Ulldemolins i Jornet

AkelarreLlevant Teatre, 17 de gener de 2020

Laura Pau a l'espectacle Akelarre © Toni Márquez (Surt de Casa)

“Decidir ser feminista comporta viure en un món de contradiccions, haver de formar-se molt i anar sempre amb peus de plom. I si decidim ser masclistes? Serà tot molt més fàcil, no caldrà canviar res i viurem còmodament en la posició de poder”.

Amb aquesta idea sota el braç, The Feliuettes decideixen emprendre un viatge amb tocs d’humor i cruel realitat. Maria Cirici, Laura Pau i Núria Cuyàs* són les protagonistes d’Akelarre, tres personatges que encaixen a la perfecció malgrat ser físicament diferents. Les tres veus enfilen gags, peces musicals i monòlegs en un espectacle rodó.

Al llarg de l’obra, es tracten temes molt diferents, cosa que permet fer un tastet de les diferents fites del feminisme: masturbació, pornografia, relats de ficció, bretxa salarial, violència masclista o menstruació, entre d’altres. A diferència d’espectacles com Aüc de Les Impuxibles, que serien de caràcter més aviat monogràfic, Akelarre s’assembla més a un Curs de feminisme per a microones de Natza Farré, una bona classe magistral d’introducció al feminisme amb tocs d’humor complementats amb dades més científiques.

La totalitat de l’espectacle és un poti-poti de gags encarregats a diverses dramaturgues com Clàudia Cedó, Mireia Giró o Cristina Clemente, però l’impecable feina de Míriam Escurriola i la companyia fa que tingui un sentit molt coherent des del principi fins el final. Cal destacar gags com el de la compresa, el tampó i la copa menstrual, obra de Gerard Sesé, o el tema musical de les Princeses Disney, idea original i guió de Clàudia Cedó. Aquí veiem com les pròpies actrius comparteixen amb el públic les seves contradiccions, en un treball intern per demostrar a la Gran Vagina que elles també es mereixen ser feministes.

És molt encertada la manera com The Feliuettes aborden els diversos temes sobre la dificultat de ser feminista, tan que fins i tot el propi espectacle té algunes contradiccions. Gerard Sesé, únic home-cis que apareix a l’obra, té un paper que vacil·la sobre el límit entre realitat i ficció. La aparició d’una Gran Vagina com a eix central de l’espectacle també posa en dubte la inclusió de les persones transsexuals en la lluita feminista.

Repetim, però, que és un tema tan complex que cal explicar-lo de manera clara i explícita. El públic de la funció a Llevant Teatre de Granollers era molt divers, amb un gran nombre d’homes-cis d’edat avançada que van reconèixer haver après molt. Amb aquesta funció The Feliuettes comencen una gira per pobles i ciutats de Catalunya que acabarà al maig, quan tornaran a actuar durant un mes sencer a El Maldà. I no serà una pròrroga, sinó que es tracta d’un espectacle que ha anat evolucionant i que, segons van comentar, ha canviat molt des que es va estrenar a El Maldà el març de 2019.

*Núria Cuyàs va substituir a Laia Alsina en les funcions a Llevant Teatre. La seva estrena va ser excel·lent, amb matisos i contrastos fruit d’un gran treball.

Laura Ulldemolins